Les pel.lícules del laberint és un assaig a l'entorn de la memòria personal, així com sobre els fonaments que han ajudat a bastir-la. En primer lloc, la filosofia, o millor dit, el que queda de la filosofia quan hom deixa de fer notes a peu de pàgina i ha d'enfrontar-se a la tasca de viure, i en segon, el cinema, en concret una selecció de deu pel·lícules triades amb un criteri subjectiu i autobiogràfic que comprèn films com Apocalypse Now, La (...) Dolce Vita o Taxi Driver, que són, alhora, el testimoni i la conseqüència de l'acompliment del nostre destí segons Nietzsche: l'adveniment del nihilisme. (shrink)

Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix una (...) anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a a coetani del existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, cosncient de les seves pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaigpresenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de la psicologia, l'ètica i l'estètica. Jaume Urgell És llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE i Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard. Té un Diploma d'Estudis Avançats en Filosofia i Literatura per la UB. Dedica la seva vida intel·lectual a la literatura, la filosofia, la política i les relacions internacionals, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes matèries. (shrink)

Aquesta publicació recull els textos de les ponències de "L'encontre Fora d'equi libri", organitzat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació els dies 5, 6 i 7 de setembre de 2008, que planteja el paper de la inestabilitat i la tra nsformació en el món contemporani. Les causes, els mecanismes i les conseqüèncie s d'estar fora d'equilibri apareixen de forma diversa en els més diversos àmbits de les ciències, les humanitats i la creació en general. L'encontre s'organitzàe n tres (...) sessions: "homo ecologicus", que reflexiona sobre el fer de manera respec tuosa amb l'ambient; "viure el canvi", que reflexiona sobre la necessitat d'adap tació a un món canviant, i "artistes al laboratori", que reflexiona sobre les co ndicions favorables al procés de creació. (shrink)

La categoria de passivitat és tan nuclear en la filosofia d’Emmanuel Levinas com en la de Paul Ricoeur. Aquesta categoria està intrínsecament vinculada a una altra que també és crucial: la d’alteritat. Per entendre la proximitat entre aquests dos autors, alhora que per veure’n la distància que els separa, resulta molt revelador prestar atenció, primer, a la manera com cadascun d’ells concep les dues categories i, després, al motiu pel qual mentre en el cas de Levinas el lloc de la (...) passivitat és exclusivament un —la relació amb l’altre—, en el de Ricoeur és triple: la carn o el cos propi, l’altre i la consciència. (shrink)

El text d’Ian Ground la traducció del qual transcrivim a continuació va ser llegit a l’acte de presentación del seu llibre ¿Arte o chorrada? (València, Publicacions de la Universitat de València / Col•lecció Estètica & Crítica, 2008) el dia 9 de juny de 2008 a l’Aula Magna de l’edifici del Carrer La Nau de la Universitat de València, amb la presència, a més d’Ian Ground, de Romà de la Calle (en qualitat de Director de la col•lecció Estètica & Crítica) i (...) de mi mateix, Salvador Rubio (en qualitat de traductor, editor i autor de la introducció del llibre). El text va ser llegit en anglés pel seu autor, alternat, paràgraf per paràgraf, amb la lectura de la traducció castellana. Hem preferit que el text traduit aparega ací en castellà, exactament igual al que va ser llegit a l’esmentat acte de presentació. La reflexió que ens proposa Ian Ground, en cara que específicament concebuda per a aquest acte, no necessita cap presentació i pot ser llegida perfectament com un text autònom. Tanmateix, em permet precedir-la amb unes quantes observacions que no pretenen sustituir les meues paraules a l’acte (on, naturalment, els agraïments eren els protagonistes) ni tampoc la introducció del llibre ja publicada, i a la qual es pot remetre directament el lector d’aquest article. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s�haurien dut a terme tot tipus d�abusos, com destruccions d�habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l�assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la �casta sacerdotal�, permetrien actualitzar la crítica envers �el civisme�, entès aquest, com l�expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d�un dels barris més convulsos d�Europa. (shrink)

Qualsevol que es llegeixi aquest llibre s'adonarà que molts d'aquests mites amb els quals ens han promès la felicitat no són ni tan sòlids, ni tan certs, ni tan "progres" com sembla. Amb lúcida ironia, Ignasi Riera reflexiona sobre algunes de les qüestions que actualment saturen els mitjans de comunicació i que, com a polític i periodista, l'han preocupat al llarg de la seva vida: la idealització del món rural, l'obsessió per la salut, però també el maniqueisme de certes actituds (...) pseudodemocràtiques, les paradoxes de la societat del benestar o el fals esquerrisme. La crítica de fons és doblement interessant: marcada pel to satíric i desenfadat que el caracteritza, Riera ens proposa la deconstrucció d'un concepte viciat com és el de la felicitat, enganyós, mercantil i utilitari, i d'aquestes formes de pensament dirigit que, segons ens diuen alguns, són el camí per arribar-hi. La conclusió és clara: els que pretenem lluitar contra la felicitat, hem de canviar de sentit tota la nostra vida així com el conjunt de les nostres creences: tirar al foc moltes de les que semblen veritats eternes.IGNASI RIERA, escriptor, articulista, comentarista radiofònic i polític, ha conreat tots els gèneres literaris. Ha estat guardonat amb els premis Octubre, Ramon Llull i Pere Quart d'Humor i Sàtira. És autor de llibres de narrativa breu, de novel·les, de pamflets, dels llibres de no ficció: El meu oncle Pere Quart, Un patriota exemplar, Els catalans de Franco, Viatgers de Barcelona, Jordi Pujol. Llums i ombres ; de la biografia, Lluís Llach: companys no és això i de Llibre d'hores del ben menjar. A Edicions 62 ha publicat: Pàries, sindicalistes, demagogs, Diccionari de la Cuina Catalana i Un català a Madrid. (shrink)

Barcelona, juny de 2017: el primer dimarts del mes comença amb una vaga de 24 hores de taxistes de la ciutat en contra d’Uber i Cabify. Dissabte següent, columnes de tots els barris es concentren a la Plaça Universitat contra l’augment del lloguer induït, majoritàriament, pel turisme massiu, amb AirB&B –com no–, en el punt de mira. Barcelona 0 – Economia col·laborativa 1. Era això, companys, el què n’esperàvem de l’economia del segle XXI?

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s’haurien dut a terme tot tipus d’abusos, com destruccions d’habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l’assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la “casta sacerdotal”, permetrien actualitzar la crítica envers “el civisme”, entès aquest, com l’expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d’un dels barris més convulsos d’Europa. (shrink)

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la industrialització (...) i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)

Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , en (...) aquest tercer i últim volum Octavi Fullat ens condueix pels secrets de l’art i la bellesa: l’emoció que pot despertar el cos d’una dona, la conversa a l’entorn d’un diàleg platònic acompanyat amb un bon vi francès o la rememoració d’una màgica nit africana. Per les pàgines d’aquest llibre hi transiten pensadors com Schopenhauer o Hegel, pintors com Van Gogh o Tintoretto, escriptors com Dante o Rilke, músics com Mozart o Beethoven i, com calia esperar, punyents al·lusions al nostre país i als seus polítics. Així, es tanca l’obra més personal d’un home que mai no ha buscat recer i que sempre ha viscut per la llibertat, per la veritat i per la bellesa. Compra La meva bellesa en E-book Web d'Octavi Fullat Octavi Fullat Nascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d’Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolat de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d’Occident (2001), El siglo postmoderno (1900-2001) (2002), L’autèntic origen dels europeus (2005), La meva llibertat (2006) i La meva veritat (2008), aquests dos últims publicats per Angle Editorial. (shrink)

Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, i (...) si el món no té sentit, caldrà forjar-lo amb les pròpies mans, caldrà projectar una idea per la qual valgui la pena viure i morir (Kierkegaard). Tres iniciatives, tres expectatives, que es configuren sota l'escola de l'absurd i la mort de Déu (Nietzsche). Davant d'aquesta concepció del món marcada pel desencís i l'angoixa hi ha la metafísica de la plenitud de l'ésser (sant Tomàs d'Aquino), que descriu l'univers com un dinamisme perfectiu que té una direccionalitat pròpia, una causa primera i un fi darrer. La lògica del sentit versus la lògica de la buidor. (shrink)

Jean Paul Sarte, Franz Kafka i Milan Kundera: tres mirades diferents sobre la realitat, tres percepcions del món que participen d'un mateix rerafons filosòfic, d'una mateixa sensibilitat: l'absurd. Tres obres que neixen, creixen i maduren sota l'eclipsi de Déu, en l'atmosfera de la buidor més penetrant i la negació radical del sentit. L'ésser és estantís, feble, pura representació, i la vida humana una comèdia tragicòmica que comença per casualitat i s'acaba també per pura casualitat. Però l'home ha de viure, i (...) si el món no té sentit, caldrà forjar-lo amb les pròpies mans, caldrà projectar una idea per la qual valgui la pena viure i morir (Kierkegaard). Tres iniciatives, tres expectatives, que es configuren sota l'escola de l'absurd i la mort de Déu (Nietzsche). Davant d'aquesta concepció del món marcada pel desencís i l'angoixa hi ha la metafísica de la plenitud de l'ésser (sant Tomàs d'Aquino), que descriu l'univers com un dinamisme perfectiu que té una direccionalitat pròpia, una causa primera i un fi darrer. La lògica del sentit versus la lògica de la buidor. (shrink)

There is increased interest in deviant behavior in the workplace. However, research is lacking on the moral economy of such behavior. Moral economy is particularly important in contexts where syncretic forces impinge on deviant behavior. Consequently, we use moral economy reasoning to examine the relationship between ethnic obligation and deviant behavior in the African context. In Study 1, data (_N_ = 27, 148) show an inverted U-shape effect of meta-agency and deviant behavior. In Study 2, difference-in-difference (DID) analysis of data (...) (_N_ = 25,387 in 2005 and _N _= 51,587 in 2013) shows significant DID effect of meta-agency. Primary data from Study 3 (_N_ = 229) shows a U-shaped effect of agency and deviant behavior. In Study 4 (_N_ = 333), a replication shows support for the U-shape effect in Study 3. The four studies thus show complex patterns that reflect U-shape and inverted U-shape relationships between ethnic obligation and deviant behavior as indicated by bribery, corruption, and unethicality. Robustness checks support the curvilinear relationships suggesting that the effects are not due to chance. We discuss implications for research and practice. (shrink)

The consensus recommendations by Salter and colleagues (2023) regarding pediatric decision-making intentionally omitted adolescents due to the additional complexity their evolving autonomy presented. Using two case studies, one focused on truth-telling and disclosure and one focused on treatment refusal, this article examines medical decision-making with and for adolescents in the context of the six consensus recommendations. It concludes that the consensus recommendations could reasonably apply to older children.

The claim that Spinoza has a conception of animal mentality and consciousness that is superior to Descartes's is criticized. It is also argued that Spinoza fails to provide a coherent way of establishing what he considers to be our morally unconstrained “rights” with regard to brutes. Despite Spinoza's claim that brutes “feel,” i.e., are capable of sentience, his view that we are nonetheless entitled to treat animals in any way convenient to us is criticized. Questions are also raised as to (...) whether Spinoza is entitled to distinguish human from bestial nature on the basis of the possession of reason. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-luft.

In this paper, we outline a theory of the nature of self-directed agents. What is distinctive about self-directed agents is their ability to anticipate interaction processes and to evaluate their performance, and thus their sensitivity to context. They can improve performance relative to goals, and can, in certain instances, construct new goals. We contrast self-directedness with reactive action processes that are not modifiable by the agent, though they may be modified by supra-agent processes such as populational adaptation or external design.Self-directedness (...) lies at the nexus of issues concerning the evolution and nature of intentionality, intelligence, and agency. It provides some insight into the evolution of intelligence because it helps explain how organisms are able to manage variable interaction processes, e.g., a hunting strategy that varies with prey type, ground condition, and hunger level. Simple self-directed organisms like bumblebees manage variability in one or a few dimensions. (shrink)

Originally published in 1936, this book presents the ancient Greek text of the paraphrases and quotations of Zeno's philosophical arguments, together with a facing-page English translation and editorial commentary. Detailed notes are incorporated throughout and a bibliography is also included. This book will be of value to anyone with an interest in Zeno and ancient philosophy.

The subject of the present inquiry is the approach-to-the-truth research, which started with the publication of Sir Karl Popper's Conjectures and Refutations. In the decade before this publication, Popper fiercely attacked the ideas of Rudolf Carnap about confirmation and induction; and ten years later, in the famous tenth chapter of Conjectures he introduced his own ideas about scientific progress and verisimilitude. Abhorring inductivism for its apprecia tion of logical weakness rather than strength, Popper tried to show that fallibilism could serve (...) the purpose of approach to the truth. To substantiate this idea he formalized the common sense intuition about preferences, that is: B is to be preferred to A if B has more advantages andfewer drawbacks than A. In 1974, however, David Millerand Pavel Tichy proved that Popper's formal explication could not be used to compare false theories. Subsequently, many researchers proposed alternatives or tried to improve Popper's original definition. (shrink)

This chapter contends that Husserl's view of history is typical for the early twentieth century, even while the specific form of Husserl's crisis is intimately connected to his personal situation as a Jew in Nazi Germany and to the situation of German philosophy as a whole at this time. It considers the analytical and epistemological aspects of Husserl's theory, examining whether it can also be regarded as a contribution to the critical philosophy of history. It also argues that Husserl cannot (...) affirm the absolutely universal character of philosophy, but he was similarly aware that in conceiving of philosophy as a European tradition, he opened it to the charge of cultural relativism. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v27-fermandois.

Almost traditionally, it seems, accounts of the development of the concepts of work and energy have tended to describe them within the classical framework of Newtonian mechanics. They are seen as the end products of the celebratedvis-vivadispute in the eighteenth century: the outcome of a debate within the confines of the science of rational mechanics. I would like to suggest that this may be to take too narrow a view of the case. It is to project backwards our present specialist (...) arrangement of scientific knowledge, our present divisions between the sciences, and to assume that past development was strictly guided by these divisions. And this is to make questionable historical and sociological assumptions. (shrink)

In this essay, I claim that certain passages in Book IV of Benedict de Spinoza’s Ethics suggest a novel version of what is known as metaethical constructivism. The constructivist interpretation emerges in the course of attempting to resolve a tension between Spinoza’s apparent ethical egoism and some remarks he makes about the efficacy of collaborating with the right partners when attempting to promote our individual self-interest . Though Spinoza maintains that individuals necessarily aim to promote their self-interest, I argue that (...) Spinoza has an atypical conception of self that allows the interests of other people to be partially constitutive of one's own self-interest. In this way, Spinoza can account for the rationality of concern for the interests of others . This interpretation attributes to Spinoza a form of constructivism that differs in important ways from contemporary Humean and Kantian constructivisms and which can in principle be detached from Spinoza’s particular metaphysical commitments in order to yield a third general category of constructivist view . Though my treatment is necessarily brief, it is my hope that it can serve both to motivate a constructivist reading of Spinoza and, perhaps even more crucially, to suggest a Spinozistic variety of constructivism as a live theoretical option in metaethics. (shrink)

Both the concept of a Darwinian tree of life (TOL) and the possibility of its accurate reconstruction have been much criticized. Criticisms mostly revolve around the extensive occurrence of lateral gene transfer (LGT), instances of uptake of complete organisms to become organelles (with the associated subsequent gene transfer to the nucleus), as well as the implications of more subtle aspects of the biological species concept. Here we argue that none of these criticisms are sufficient to abandon the valuable TOL concept (...) and the biological realities it captures. Especially important is the need to conceptually distinguish between organismal trees and gene trees, which necessitates incorporating insights of widely occurring LGT into modern evolutionary theory. We demonstrate that all criticisms, while based on important new findings, do not invalidate the TOL. After considering the implications of these new insights, we find that the contours of evolution are best represented by a TOL. (shrink)

In this paper we prove that the free pseudocomplemented residuated lattices are decomposable if and only if they are Stone, i.e., if and only if they satisfy the identity ¬ x ∨ ¬¬ x = 1. Some applications are given.

In this paper we prove that the free pseudocomplemented residuated lattices are decomposable if and only if they are Stone, i.e., if and only if they satisfy the identity ¬x ∨ ¬¬x = 1. Some applications are given.

Little is known about distance processing in patients with posterior brain damage. Although many investigators have claimed that distance estimates are normal or abnormal in some of these patients, many of these observations were made informally and the examiners often asked for relative, and not absolute, distance estimates. The present investigation served two purposes. First, we wanted to contrast the use of distance information in peripersonal space for perceptual report as opposed to visuomotor control in our visual form agnosic patient, (...) DF. Second, we wanted to see to what extent her abilities to process distance cues were dependent on binocular vision, in light of Milner et al.'s (1991) observations of preserved stereopsis in DF, and Dijkerman et al.'s (1996) and Marotta et al.'s (1997) observations that her visual guidance of grasping may be particularly dependent on binocular vision of the target. We hypothesized that DF's visuomotor responses would show normal sensitivity to target distance, while her perceptual estimates would not. In the first experiment, we required DF and two age- and sex-matched control subjects to reach out and grasp black cubes placed at varying distances, or to estimate the distance of the cubes from the hand starting position without making a reaching movement. In the second experiment, we required DF and two age-matched control subjects to point as rapidly and accurately as possible to small LED targets which differed in spatial location, under binocular and monocular conditions. The results showed that, relative to the control subjects, DF's grasping movements produced normal peak velocity-distance scaling-when she reached for blocks which varied in depth or pointed to LED targets which were presented at different distances in depth. In contrast, in the cube experiment, her verbal estimates of object distance were poorly scaled, although they improved slightly under the binocular conditions. The results are discussed in terms of current theories of processing streams in extrastriate visual cortex and the distinction between categorical and coordinate spatial processing. (shrink)

Antimicrobial resistance (AMR) poses an increasing threat to patient care and population health and there is a growing need for novel therapies to tackle AMR. Bacteriophage (phage) therapy is a re-emerging antimicrobial strategy with the potential to transform how bacterial infections are treated in patients and populations. Currently, in the UK, phages can be used as unlicensed medicinal products on a ‘named-patient’ basis. We make an ethical case for why it is crucially important for the UK to invest in Good (...) Manufacturing Practice (GMP) for both ongoing unlicensed and future licensed phage therapy. Access to phages produced to GMP (GMP phages) will ensure effective patient care and better outcomes as well as health systems benefits. The UK also has the potential to become a global leader in the timely and cost-efficient manufacturing and supply of a therapy that meets internationally recognised standards. (shrink)