Tras la Guerra Civil el filósofo catalán Eugeni d’Ors y el filósofo español José Ortega y Gasset ofrecieron una lectura de la teoría de la relatividad de Einstein in la cual conectaron discusiones de unidad y pluralidad con sus respectivas filosofías y proyectos nacionalistas de análisis y reforma política y cultural sintetizantes. Además, frecuentes referencias a Einstein distinguen sus respectivas ideas filosóficas, sus preocupaciones territoriales y sus circunstancias personales en relación a Cataluña, España y Europa. La teoría de Einstein simbolizó (...) la conexión salvadora entre lo clásico y lo moderno, Europa y el Mediterráneo, y ciencia y filosofía. En este artículo analizo los casos inseparables de Ors en relación con el nacionalismo catalán y al proyecto que denominó Noucentisme y de Ortega en relación con el nacionalismo español y a su filosofia política articulada en La España Invertebrada. (shrink)

2Un grup d'experts, majoritàriament membres de l'Institut d'Estudis Catalans, coordinat per Pere Lluís Font, es proposa en aquest llibre fer un balanç del que ha estat la contribució catalana en el camp de la filosofia i de les divers.

In 1939, most of the thinkers and philosophers in Catalonia left their native land to evade the encroaching totalitarian forces of Franco. Thus began a long exile from which they never returned. For the first time in English, this book recounts their history and documents their impressive philosophical accomplishments.

In the aftermath of the Spanish War, the Catalan philosopher Eugeni d'Ors and the Spanish philosopher José Ortega y Gasset offered a reading of Einstein’s theory of relativity in which discussions of unity and plurality connected their respective synthetic philosophies and nationalist projects of political and cultural analysis and reform. Besides their philosophical views, references to Einstein tracked their territorial concerns and personal circumstances in the relations between Catalonia, Spain and Europe. Einstein’s theory symbolized the saving connection between the (...) classical and the modern, Europe and the Mediterranean, and science and philosophy. In this paper I focus on the case of Ors in relation to Catalan nationalism and the project he called Noucentismeand the case of Ortega in relation to Spanish nationalism and his political philosophy in España Invertebrada. (shrink)

HISPANIC PHILOSOPHY. The notion of Hispanic philosophy is a useful one for trying to understand certain historical phenomena related to the philosophy developed in the Iberian peninsula, the Iberian colonies in the New World, and the countries that those colonies eventually came to form. It is useful for two reasons. First, it focuses attention on the close relations among the philosophers in these geographical areas; and second, other historical denominations and categorizations do not do justice to such relations. This becomes (...) clear when one examines the standard general categorizations according to which the philosophical thought of the mentioned geographical areas is divided and studied: Spanish philosophy, Portuguese philosophy, Catalan philosophy, Latin American philosophy, Spanish-American philosophy, and Ibero-American philosophy. (shrink)

This study analyzes the dissemination and readership of two medieval medical works in Catalan. Combining the use of diverse sources such as the manuscripts themselves, post-mortem inventories, and the prologues written by the translators, the study shows how the diffusion of these works exemplifies the two main audiences to which vernacular texts were addressed. These were, on the one hand, literate but not Latinate surgeons and other practitioners interested in the new medicine emanating from the emerging universities; and on (...) the other, nobles and burghers interested in issues of health and disease and in natural philosophy in general. The framework for the study is the general process of consolidation of the new medical system which developed in late medieval Latin Europe. (shrink)

In the best literature on unilateral secession, for instance, Buchanan, it is usual to distinguish between remedial theories, which require a just cause for conceding a right to secession for the inhabitants of a territory, part of a State; and primary theories, plebiscitary theories and adscriptivist or nationalist theories. In accordance to this view, only the first are capable of justifying a unilateral right to secession. Well then, in this paper, an argument is elaborated in order to show that the (...) remedial strategy is not applicable to Catalonia and, also to show that even if primary theories are applicable to the case of Catalonia —the plebiscitary strategy has given rise to the so-called right to decide—, they are not able to justify a unilateral right to secession. (shrink)

Il n'est pas fruit du hasard cette rencontre qui a précédé l'édition de ce livre. Les rapports entre philosophes français et catalans viennent de loin. Le XIXe était modèle des "voyages philosophiques". Est parmi les plus connus celui de Cousin en Allemagne. Moins connus, mais également fructifères étaient ceux des philosophes exilés qui partirent sous les régimes de persécutions pour trouver en France non seulement un lieu d'accueil, mais également l'opportunité de confrontation de leurs idées avec celles des philosophes français. (...) De la même manière, certains exilés de la commune avaient trouvé un lieu d'accueil dans la Barcelone révolutionnaire des années républicaines. Ces rencontres n'ont jamais totalement fini de se produire au long du XXe siècle, période au cours de laquelle l'exil avait constitué la manière d'échapper à une morte sûre dans l'Espagne de la guerre civile. La période actuelle vit une nouvelle revitalisation des échanges, et ce livre en est un exemple."--Page 4 of cover. (shrink)

Quines són les causes del dèficit filosòfic que arrossega la cultura catalana contemporània? Aquest llibre ofereix un panorama bastant complet —i amarg— de les condicions acadèmiques i extraacadèmiques en què s’ha hagut de conrear als Països Catalans la filosofia, tota la filosofia, centrant-se, això sí, en les aventures personals i col·lectives dels qui han tingut la vel·leïtat de dedicar-se a la lògica. Hi són narrades amb amenitat i lucidesa l’estada de Bertrand Russell a Barcelona, la defenestració d’Eugeni d’Ors, les aberracions (...) docents de Josep Daurella i Rull, la breu i fulgurant trajectòria intel·lectual de Joan Crexells, les peripècies eclesiàstiques de David Garcia Bacca i Miquel Soy, l’exili de Josep Ferrater Mora i la gestació del seu voluminós Diccionario de filosofía, la marginació de Manuel Sacristan, els conflictes de la Facultat de Filosofia de València en els anys 70... El resultat és una història de la filosofia apartada en molts aspectes de la imatge «abstracta» i «idealitzada» que sol oferir la historiografia filosòfica a l’ús. (shrink)

Tercer i últim volum de les memòries lliures i impertinents d’un dels filòsofs i educadors més influents de Catalunya En els dos primers volums de les seves memòries, el filòsof i pedagog Octavi Fullat s’ha revelat per a molts lectors com un dels intel·lectuals de referència del segle XX català. El seu estil, hereu de la profunda senzillesa d’Albert Camus, combina de manera inconfusible la memòria, l’assaig i la narració. Després de La meva llibertat i La meva veritat , en (...) aquest tercer i últim volum Octavi Fullat ens condueix pels secrets de l’art i la bellesa: l’emoció que pot despertar el cos d’una dona, la conversa a l’entorn d’un diàleg platònic acompanyat amb un bon vi francès o la rememoració d’una màgica nit africana. Per les pàgines d’aquest llibre hi transiten pensadors com Schopenhauer o Hegel, pintors com Van Gogh o Tintoretto, escriptors com Dante o Rilke, músics com Mozart o Beethoven i, com calia esperar, punyents al·lusions al nostre país i als seus polítics. Així, es tanca l’obra més personal d’un home que mai no ha buscat recer i que sempre ha viscut per la llibertat, per la veritat i per la bellesa. Compra La meva bellesa en E-book Web d'Octavi Fullat Octavi Fullat Nascut a Alforja (Baix Camp) el 1928, és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Filosofia de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona des de 1986. Ha rebut diversos premis i, des de 1996, és membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha estat deixeble de Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jean Wahl, i doctor honoris causa a Mèxic i Xile. Ha impartit cursos a diferents universitats d’Europa i Amèrica. Ha estat president del Consell Escolat de Catalunya i del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. És autor de nombrosos estudis sobre pedagogia, filosofia, ètica, antropologia i història, entre els quals destaquen, La moral atea de Albert Camus (1963), Marx y la religión (1974), Filosofías de la educación (1992), Política de la educación (1994), Antropología y Educación (1997), Els valors d’Occident (2001), El siglo postmoderno (1900-2001) (2002), L’autèntic origen dels europeus (2005), La meva llibertat (2006) i La meva veritat (2008), aquests dos últims publicats per Angle Editorial. (shrink)

This text is a result of two long conversations between Ferran Adrià and Jèssica Jaques at elBulliLab, the creativity laboratory directed by the Catalan cook, in January, 2016. It has been translated from Catalan by Tiam Goudarzi under the supervision of the author.

El pensament català proposa un petit tast del que ha estat el pensament filosòfic a Catalunya i la seva àrea d’influència cultural —País Valencià i les Illes Balears—, des dels grans mestres medievals Ramon Llull i Ramon Martí fins als contemporanis Eugenio Trías i Josep Maria Terricabras tot passant per les grans figures del segle xix com Jaume Balmes i Josep Torras i Bages. Diem «pensador català» a tot el qui ha treballat amb les idees i que ho ha fet (...) en el català del Principat, o en el seu bessó el valencià, o en el bessó mallorquí, o també en castellà, o en el llunyà àrab o en el remot llatí… Però al capdavall, i sobretot, des d’un mateix punt d’origen geogràfic i cultural: la Mediterrània occidental. (shrink)

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la industrialització (...) i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)

En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van constituir, naturalment, (...) els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d’estudiant s’havia familiaritzat particularment amb l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència. Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà. \n. (shrink)

Quan Llull va arribar a París diverses tendències especulatives agitaven les aigües dels filòsofs professionals. Aquesta obra, que va ser iniciada a París el 1299 i acabada l’any següent a Mallorca, està pensada per a un auditori concret. El present volum és la presentació i la defensa d’uns principis filosòfics concebuts constitutivament i necessària en avinença amb els principis de la teologia.

The Noucentisme was, in the first twenty years of the XX century, the leading movement in the Catalan cultural life. It was characterized by important positivist and pragmatist influences. In this period two interesting philosophical reflections appeared, both characterized by the fundamental role of human being’s biological aspect. One was published by Eugeni d'Ors between 1909 and 1910, while the other is the main contribution to philosophy of the Barcelona-born scientist Ramon Turró. Although the starting point of both theory (...) was the idea that the foundation of existence is essentially biological and that it is necessary to search in the biological itself for the origin and meaning of man's relationship with the external environment, each one of the thinkers developed his own independent theory and came to different conclusions and interpretations of the world, sometimes even opposed. (shrink)

Normative literature on the Catalan crisis is largely occupied with the conflict’s central legalistic problem: can political units like Catalonia be allowed to split off from Spain unilaterally? This article reframes the issue and asks why secessionist Catalans should ever abide by Spanish legal constraints, given that Spanish law is precisely the institution they are politically trying to get rid of. It focuses on the anti-secessionist role played by the Spanish Constitutional Court between 2010 and 2017 and studies three (...) arguments why Catalans supposedly have to accept the Court’s authority. The article contends that two arguments—the “mutual benefit argument” and the “law and democracy” argument—will not be independently persuasive to Catalan secessionists. Instead, the Constitutional Court’s authority must ultimately be grounded in a different type of argument: the “law and order argument.” Secessionist Catalans’ supposed duty to obey the orders of the Constitutional Court is ultimately not rooted in a positive service provided by the Court, but in the disruptive effects of disobeying. That exposes an explanatory defect in Joseph Raz’s influential theory of authority, which seeks to ground authority exercises in a concept in prior reason or their capacity to make our life better. That conceptualization misses the key decisionistic element to political authority: its capacity to constitute our reasons, that is, to define the terms that give meaning to our evaluations. (shrink)

v. 1. A-C -- v. 2. D-F -- v. 3. G-N -- v. 4. O-R -- v. 5. S-Z i apéndix.