La meva intenció en les pàgines següents és analitzar la teoria del llenguatge que es troba en el Cràtil de Plató. D'una banda, s'analitza la concepció del significat de les paraules quePlató sembla defensar en aquest diàleg; de l'altra, s'ocupa del problema dels orígens delllenguatge. Aquestes qüestions s'estudien en relació amb la perspectiva ontològica i epistemològicade Plató: essencialisme, teoria de la reminiscència i les tesis dels sofistes sobre laimpossibilitat de parlar amb falsedat. La conclusió és que en el Cràtil podem (...) trobar ja la preparació de la teoria del llenguatge que Plató necessitarà per a la seva ulterior teoria de les idees. (shrink)

La meva intenció en les pàgines següents és analitzar la teoria del llenguatge que es troba en el Cràtil de Plató. D'una banda, s'analitza la concepció del significat de les paraules quePlató sembla defensar en aquest diàleg; de l'altra, s'ocupa del problema dels orígens delllenguatge. Aquestes qüestions s'estudien en relació amb la perspectiva ontològica i epistemològicade Plató: essencialisme, teoria de la reminiscència i les tesis dels sofistes sobre laimpossibilitat de parlar amb falsedat. La conclusió és que en el Cràtil podem (...) trobar ja la preparació de la teoria del llenguatge que Plató necessitarà per a la seva ulterior teoria de les idees. (shrink)

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la industrialització (...) i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)

Aquest llibre reuneix dos temes d'especial interès: el pensament de Thomas Hobbes i el problema de l'objectivitat. Aquest es troba a la rel de la nostra civilització dominada per una ciència que només admet al seu domini els coneixements objectius segons els entenen el positivisme i en cientisme.

Sovint el humans ens hem somiat déus. I Déu n'hi do si hem fet coses admirables: ciència, organització social, art,...motius n'hi ha per estar orgullosos. La vida, però, també ens mostra amb insistència la cara més fosca de nosaltres mateixos, i en aquests moments el més fàcil és passar de l'orgull a la desesperança més absoluta. El camí, però, no pot ser el de l'abandonament. Ni déus ni bèsties! Els déus no trien i, sense esforç ni dubtes, coneixen i realitzen (...) sempre el millor. Els animals, empresonats en la seva naturalesa, tampoc no trenquen gaire el cap a decidir què faran amb les seves vides. Nosaltres no tenim la sort dels uns ni la dels altres, i ens toca amb feines i treballs anar bastint la nostra realitat, aquella que nosaltres farem. Per això existeix l'ètica. "Coneix-te a tu mateix", ordenava l'oracle: només amb les nostres llums i amb les nostres ombres, amb l'instint, amb la ràbia, amb el sentiment, amb la paraula, amb la raó; només coneixent i assumint tot allò que som, tindrem la possibilitat, tal vegada, de construir un món més humà. (shrink)

En aquest article pretenc fer una crítica al nihilisme mereològic, al·ludint que les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» tenen unes conseqüències desastroses per als seus compromisos ontològics. Primer, explicaré què és el nihilisme mereològic -que és part de l’eliminativisme- el qual pretén negar l’existència dels objectes compostos (objectes amb parts pròpies) i l’estratègia de la paràfrasi: l’ús que fan de les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» per referir-se als objectes ordinaris sense comprometre’s amb l’existència d’objectes compostos, però posaré l’èmfasi en aquells nihilistes (...) mereològics que pretenen explicar l’existència de les propietats emergents. Seguidament, presentaré una classe de crítiques, les de Bennett i Tallant, sobre l’ús d’aquesta estratègia per part dels nihilistes, i quina és la resposta crítica que ofereix Brenner sobre aquesta classe de crítica. Finalment, presentaré la meva crítica on mostraré que el nihilisme mereològic utilitzant l’estratègia de la paràfrasi s’està comprometent amb l’existència d’objectes compostos i que la crítica de Brenner no funciona amb la meva postura. -/- In this paper I intend to critique mereological nihilism, alluding that the expression «simples arranged F-wise» has disastrous consequences for its ontological commitments. First, I will explain what mereological nihilism is -which is part of Eliminativism- which tries to deny the existence of composite objects (objects with proper parts) and the Paraphrase Strategy: the use they make of the expression «simples arranged F-wise» to refer to ordinary objects without committing to the existence of composite objects, and I put the focus on the mereological nihilist that pretends to explain the existence of emergent properties. Second, I will present a kind of criticism, by Bennett and Tallant, of the use of this strategy by nihilism and which is the response of Brenner about this kind of criticism. Finally, I will present my criticism where I will show that nihilism by using the Paraphrase Strategy is committing itself to the existence of composite objects and that the Brenner’s critique does not work with my position. (shrink)

Quin tipus de teixit configura un diàleg de Plató? Què mostren els seus brodats? Què representa? Quina relació manté amb el coneixement i amb la seva transmissió? Aquest text respon en part a algunes d’aquestes qüestions a partir de dos passatges del diàleg anomenat Fedre en els quals Sòcrates utilitza el recurs del vel per construir els seus dos discursos. Es defensarà que comprendre què posa en joc el vel resulta fonamental per a entendre correctament la manera en què (...) Sòcrates parla amb el seu interlocutor i en la qual Plató confecciona el diàleg per als potencials lectors. L’objectiu principal d’aquest text és mostrar alguns dels trets essencials del dir platònic. (shrink)

En contraste con algunas concepciones muy difundidas acerca de la razón, los análisis de Husserl subrayan tanto sus múltiples maneras de darse, es decir, su multidimensionalidad, como su entrelazamiento con la vida, lo que significa que la razón está arraigada en la vida y la vida es racional desde sus raíces. La multidimensionalidad da cuenta de sus diferenciables aspectos teoréticos, prácticos y afectivo-valorativos, mientras que el arraigo se refiere al anclaje de esos aspectos en la experiencia “anónima” que es “previa” (...) al pensamiento. Esto significa que la experiencia es racional en la medida que despliega una estructura constitutiva interna organizada en un sistema de niveles y estratos mediante los cuales se orienta hacia la racionalidad activa. Siguiendo las líneas de una articulación tripartita de la reflexión fenomenológica en los niveles estático, genético y mundovital, este trabajo procura mostrar que tales análisis, junto con este apuntar a una teleología implícita que exige una continuidad entre la vida y la razón, ponen de manifiesto el papel necesario que juega el cuerpo animado en este arraigo. La razón está arraigada en la vida por medio de la experiencia corporal en virtud de la función de “puente” que posee el cuerpo en su condición de cosa material y “órgano” estratificado del sentir y el mover del yo. Así la razón teórica está relacionada con los estratos de la sensibilidad y la cinestesia, la razón práctica se vincula con los estratos cinestésicos y volitivos, y la razón axiológica se asocia con el doble estrato de afección y sentir que subyacen y motivan la valoración. La constitución adopta nuevas formas en el tránsito de la egología a la intersubjetividad y a la experiencia completa mundovital, mientras que el arraigo puede ser ilustrado adicionalmente con el caso de la Tierra como suelo para la experiencia corporal.In contrast with widespread reductionistic conceptions of reason, Husserl’s analyses stress both its multifarious manners of givenness, i.e. its multidimensionality, and its intertwining with life, such that reason is rooted in life and life is rational from its roots. Multidimensionality accounts for distinguishable theoretical, practical and affective-valuing aspects of reason, while rootedness refers to the anchoring of these aspects in ‘anonymous’ experience ‘prior’ to thinking. This means that experience is rational insofar as it displays an inner constitutive structure organized as a system of levels and strata, by means of which it points to active rationality. Following the lines of a threefold articulation of phenomenological reflection in static, genetic and life-wordly levels, this paper aims to show that, together with this pointing to an implicit teleology, which calls for a continuity between life and reason, such analyses also unveil the necessary role played by the Body in this rootedness. Reason is rooted in life by means of Bodily experience, in virtue of the ‘bridging’ function of the Body as a material thing and as the stratified ‘organ’ of the Ego’s sensing and moving. Thus theoretical reason is related to the strata of sensibility and kinaesthesia, practical reason is related to the kinaesthetical and volitional strata, and axiological reason is related to the twofold strata of affection and feeling, which underlie and motivate valuation. This constitution takes on new forms in the transit from egology to intersubjectivity and to the full-fledged life-worldly experience, whereas rootedness can be further illustrated with the case of the Earth as basis-place for Bodily experience. (shrink)

Marcel Proust ha passat a la història de la cultura occidental com un escriptor, principalment novelista. Amb tot, la seva obra mestra. A la recerca del temps perdut, un dels cims de la literatura mundial, conté nombroses reflexions que permeten identificar clarament també un Proust pensador. Reconstruir la filosofia de Proust tot resseguint la mirada sobre el món que representa a la recerca?. és l'objectiu d'aquest assaig. A partir dels aforismes, sovint metafòrics, del Narrador proustià, Jaume Urgell ens ofereix una (...) anàlisi de la posició de l'escriptor francès en el context de la filosofia del segle XX. Expressant-se de vegades com a hereu d'un pensament anti-racionalista, en ocasions com a a coetani del existencialisme europeu i sovint precursor tant del pensament ironista com de mites de la quotidianitat més contemporània, Marcel Proust ens llega una obra plena de significats i alhora lliure de qualsevol convencionalisme, cosncient de les seves pròpies màscares i alhora innocent en el seu desenvolupament. Aquest assaigpresenta també algunes de les contribucions més rellevants en l'estudi de l'obra proustiana, com són les de Samuel Beckett, Gilles Deleuze i Richard Rorty, i desbrossa les incursions de Proust en el camp de la psicologia, l'ètica i l'estètica. Jaume Urgell És llicenciat en ciències empresarials i MBA per ESADE i Màster en Administració Pública per la Universitat de Harvard. Té un Diploma d'Estudis Avançats en Filosofia i Literatura per la UB. Dedica la seva vida intel·lectual a la literatura, la filosofia, la política i les relacions internacionals, i ha publicat diversos llibres i articles sobre aquestes matèries. (shrink)

Between Nightmare and Reality: Dystopian Reflections on the Contemporary Society Resum: Per mitjà de la narració de fantasia i de ciència ficció, la utopia i la distopia promouen una anàlisi crítica de la realitat. En particular, la distopia ens alerta de les possibles conseqüències catastròfiques derivades de problemes sociopolítics existents i contribueix a la reflexió constructiva sobre les amenaces antidemocràtiques que posen en perill la nostra societat. Aquest article examina la representació de l’autoritat, la coacció, la propaganda, la plasmació, l’espai (...) i el llenguatge en distopies sociopolítiques seleccionades i reconegudes, com Nosaltres de Zamiatin, Un món feliç de Huxley, La nit de l’esvàstica de Burdekin, 1984 d’Orwell i El conte de la serventa de Atwood, i compara aquestes ficcions amb esdeveniments històrics i contemporanis, amb l'esperança d’il·luminar la manera real en què el poder opera sobre els cossos i les ments en sistemes tant repressius com liberals.: Through fantasy and science fiction storytelling, utopia and dystopia promote a critical analysis of reality. In particular, dystopia warns against the possible nightmarish consequences of factual socio-political issues, as well as it fosters a constructive and thought-provoking reflection on the undemocratic threats that jeopardize our society. This article examines the representation of authority, coercion, propaganda, embodiment, space, and language in selected and renowned socio-political dystopias, including Zamyatin’s We, Huxley’s Brave New World, Burdekin’s Swastika Night, Orwell’s 1984, and Atwood’s The Handmaid’s Tale, and it subsequently compares these fictional depictions with historical and contemporary events, hoping to shed light on the real way that power operates on bodies and minds both in repressive and liberal systems. Paraules clau: distopia, utopia, control, violència, realització Keywords: Dystopia, Utopia, Control, Violence, Embodiment. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v34-emad.

En el presente artículo, se examinan y discuten dos argumentos con consecuencias reduccionistas debidos a Jaegwon Kim y a Theodore Sider respectivamente. De acuerdo con el argumento de Kim, la superveniencia fuerte implicaría la coexistencia necesaria de propiedades (es decir, tal y como normalmente se interpreta, la reducción). De acuerdo con el de Sider, ocurriría lo mismo con la superveniencia global. Uno y otro hacen un uso esencial de sendas nociones de propiedad maximal, las cuales son discutidas aquí a la (...) luz de una interpretación natural e interesante de la teoría de las propiedades implícita en sus argumentos. Bajo esta nueva interpretación, en términos modelo-teóricos (véase apartado 4), obtenemos diversas posibilidades de relaciones formales entre las tesis de superveniencia y la reducción, según la lógica utilizada. Al menos bajo una interpretación interesante, los argumentos de Kim y Sider no son correctos, quedando demos-trado así que dichos argumentos no son válidos en general. We discuss and analyze two reductive arguments due to Jaegwon Kim and Theodore Sider respectively. According to the first one, strong supervenience would imply necessary coextension of properties (i.e., reduction). According to the second, this would be also the case of global supervenience. Kim and Sider make essential use of their respective notions of maximal properties, which we analyze here in the light of a natural and interesting interpretation of the underlying theory of properties. Under this interpretation, in terms of model theory (see § 4), we obtain different possibilities of formal relations between the superveniencie theses and reduction, depending on the logic we use. Under at least one interesting interpretation, the arguments of Kim and Sider are not correct and we become the conclusion that these arguments are not valid in general. (shrink)

En el presente artículo, se examinan y discuten dos argumentos con consecuencias reduccionistas debidos a Jaegwon Kim y a Theodore Sider respectivamente. De acuerdo con el argumento de Kim, la superveniencia fuerte implicaría la coexistencia necesaria de propiedades (es decir, tal y como normalmente se interpreta, la reducción). De acuerdo con el de Sider, ocurriría lo mismo con la superveniencia global. Uno y otro hacen un uso esencial de sendas nociones de propiedad maximal, las cuales son discutidas aquí a la (...) luz de una interpretación natural e interesante de la teoría de las propiedades implícita en sus argumentos. Bajo esta nueva interpretación, en términos modelo-teóricos (véase apartado 4), obtenemos diversas posibilidades de relaciones formales entre las tesis de superveniencia y la reducción, según la lógica utilizada. Al menos bajo una interpretación interesante, los argumentos de Kim y Sider no son correctos, quedando demos-trado así que dichos argumentos no son válidos en general. We discuss and analyze two reductive arguments due to Jaegwon Kim and Theodore Sider respectively. According to the first one, strong supervenience would imply necessary coextension of properties (i.e., reduction). According to the second, this would be also the case of global supervenience. Kim and Sider make essential use of their respective notions of maximal properties, which we analyze here in the light of a natural and interesting interpretation of the underlying theory of properties. Under this interpretation, in terms of model theory (see § 4), we obtain different possibilities of formal relations between the superveniencie theses and reduction, depending on the logic we use. Under at least one interesting interpretation, the arguments of Kim and Sider are not correct and we become the conclusion that these arguments are not valid in general. (shrink)

En el presente artículo, se examinan y discuten dos argumentos con consecuencias reduccionistas debidos a Jaegwon Kim y a Theodore Sider respectivamente. De acuerdo con el argumento de Kim, la superveniencia fuerte implicaría la coexistencia necesaria de propiedades (es decir, tal y como normalmente se interpreta, la reducción). De acuerdo con el de Sider, ocurriría lo mismo con la superveniencia global. Uno y otro hacen un uso esencial de sendas nociones de propiedad maximal, las cuales son discutidas aquí a la (...) luz de una interpretación natural e interesante de la teoría de las propiedades implícita en sus argumentos. Bajo esta nueva interpretación, en términos modelo-teóricos (véase apartado 4), obtenemos diversas posibilidades de relaciones formales entre las tesis de superveniencia y la reducción, según la lógica utilizada. Al menos bajo una interpretación interesante, los argumentos de Kim y Sider no son correctos, quedando demos-trado así que dichos argumentos no son válidos en general. We discuss and analyze two reductive arguments due to Jaegwon Kim and Theodore Sider respectively. According to the first one, strong supervenience would imply necessary coextension of properties (i.e., reduction). According to the second, this would be also the case of global supervenience. Kim and Sider make essential use of their respective notions of maximal properties, which we analyze here in the light of a natural and interesting interpretation of the underlying theory of properties. Under this interpretation, in terms of model theory (see § 4), we obtain different possibilities of formal relations between the superveniencie theses and reduction, depending on the logic we use. Under at least one interesting interpretation, the arguments of Kim and Sider are not correct and we become the conclusion that these arguments are not valid in general. (shrink)

In this paper we state that, up to now, scholars have read the Husserliana—that is Husserl’s official texts—only partially. This statement must be considered within the History of phenomenology and, more precisely, with-in the history of Husserlian studies: from Heidegger to Jean-Luc Marion, including Levinas, Ingarden, Sartre, Merleau-Ponty and so on, Husserl’s texts have been read only partially. With the exception of some analysis proposed by Derrida—or, nowadays, by Natalie Depraz or Elianne Escoubas—, and as far as I know, all (...) the interpretations of Husserl’s texts have considered them just as a support to ex-pose theories or to describe phenomena, but not in themselves, that is, not as texts. Our aim here is then to propose a new perspective to to phenomenalize Husserliana as a text and focus precisely on Husserl’s praxis of writing. Here we will develop specially an analysis of one mode of writing used in Husserl’s praxis of writing and called: bildliche Rede. We will finally compare the results of our analysis to Heidegger’s and Jean-Luc Marion’s praxis of writing.Podem afirmar que, fins avui, els in-vestigadors han llegit la Husserliana —és a dir, els textos de Husserl publicats de manera ofici-al— només parcialment. Cal considerar aquesta afirmació en el marc de la Història de la feno-menologia i, més precisament, en el marc de la història del estudis husserlians: des de Heidegger fins a Jean-Luc Marion —més de cent any de fenomenologia—, els textos de Husserl han estat considerats només com a suport per a exposar teories o descriure fenòmens, però no s’han considerat en ells mateixos, és a dir, no com a textos. Posant en pràctica l’acció de “llegir fenomenologia” en un nou sentit fort del verb “llegir”, aquest article comença identificant els diferents modes de la praxis d’escriptura de Husserl. Després ens concentrarem en un d’aquests modes d’enunciació, anomenat “bildliche Rede”, per desenvolupar així una història de la figurativitat. Finalment, esbossa-rem una breu comparació dels resultats amb la praxis d’escriptura de Heidegger i Marion. (shrink)

Resum: La doctrina jurisprudencial del Tribunal Suprem defineix la «ignorància deliberada» com el «principi que disposa que aquell que no vol saber allò que pot i ha de conèixer, i no obstant es beneficia de la situació, es fa responsable de les conseqüències penals del seu actuar». Partint d’un repàs sobre els diferents tipus d’ignoràncies considerades negativament, l’article proposa emprar analògicament la figura jurídica de la «ignorància deliberada» per explorar alguns dels aspectes que poden ajudar a pensar l’educació filosòficament avui. (...) Paraules clau: tipus d’ignoràncies, ignorància deliberada, filosofia i educació. Deliberate ignorance Abstract: The jurisprudential doctrine of the Spanish Supreme Court defines «deliberate ignorance» as the «principle that states that one who does not want to know what he can and must know, and yet benefits from the situation, is responsible for the criminal consequences of his act». Based on a review of the different types of ignorance considered negatively, the article proposes to use analogously the legal figure of the «deliberate ignorance» to explore some of the aspects that can help to think philosophically education today. Keywords: types of ignorance, deliberate ignorance, philosophy and education. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v52-gamper2.

"Les llengües", afirma l'autor en obrir aquest llibre, "tenen sentit, són mecanismes per a la significació i permeten salar el bit que separa la gent: són el pont privilegiat que ens lliga i que resol definitivament l'aïllament dels individus, cadascun en una riba diferent, però salvats gràcies als signes."En aquest assaig, Jesús Tusón explora els mecanismes pels quals ens arribem a entendre i disecciona les condicions que fan possible el significat. ¿Com és que ens entenem? és un estudi dels usos (...) del llenguatge, documentat i amè a la vegada, escrit amb agilitat i amb exemples sorprenents. (shrink)

O presente artigo tem por objectivo fazer uma reflexão sobre o motto, o prólogo e a introdução a O conceito de Angústia (1844) de Søren Kierkegaard. Longe de serem meros preâmbulos, estes textos constituent importantes chaves de leitura para a obra que encabeçam. Na verdade, a distinção socrática entre o que se sabe e o que não se sabe do motto de O conceito de angústia transforma-se no argumento propriamente dito da obra. A partir desta distinção, Kierkegaard desenvolve a sua (...) crítica contra a confusão moderna das ciências, ao mesmo tempo que propõe uma nova divisão em ordem a poder situar legitimamente a questão do pecado. Em vez de conceber o pecado de maneira especulativa, a psicologia da angústia é apresentada como a única disciplina em que propriamente se pode tratar o problema do pecado e, ao mesmo tempo, ser consciente da sua incompreensibilidade. /// The objective of this article is to think about the motto, preface and introduction to Kierkegaard's The Concept of Anxiety (1844). Far from being mere preambles, these texts constitute the reading key for the book they lead. As a matter of fact, the Socratic distinction between what we understand and what we do not understand from The concept of Anxiety's motto becomes the philosophical argument of the work. From this distinction, Kierkegaard carries out a critique against the modern confusion of sciences and at the same time proposes a new arrangement in which to place legitimately the problem of sin. Instead of conceiving sin in a speculative way, the psychology of anxiety shows itself to be the only discipline able to deal properly with the question of sin and to be conscious of its mysterious dimension. (shrink)

¿Cómo pueden las emociones favorecer una sociedad democrática más justa y estable? El propósito de este artículo es destacar la importancia de las emociones en el pensamiento de M. C. Nussbaum, y cómo pueden contribuir, en el contexto del liberalismo político, a reforzar y dar estabilidad a la democracia. Todo ello parece exigir, según Nussbaum, integrar el papel de las emociones en el proyecto educativo de la sociedad, para superar el modelo de justicia centrado en el beneficio mutuo, ampliándolo con (...) otro, cuyo centro de gravedad serían las capacidades y el desarrollo humano. Y en tal sentido, es necesario preguntarse por el papel que han de jugar las humanidades, para dar viabilidad y continuidad a tal proyecto.How can emotions enable a fairer and more stable democratic society? The aim of this essay is to emphasize the importance of emotions in M.C. Nussbaum’s thought and how can they contribute to reinforce democracy and provide it with stability to in the context of political liberalism. All of this seems to require, according to Nussbaum, the integration of the role of emotions in society’s educational project, so as to go beyond the model of justice focused on the mutual benefit, widening it with another, whose centre of gravity would be the capacities and the human development. In this sense, it is necessary to ask ourselves about the role Humanities should play, so as to provide such a project with feasibility and continuity. (shrink)

En contra de les aparences, la meva intenció és ridiculitzar i desactivar l’estratègic ús de referències a personatges de ficció per part dels mass media, els quals pretenen identificar el fundador de WikiLeaks amb tot aquest projecte —quelcom que facilita tant la deslegitimació com la mercantilització. Així, aquest article qüestiona la dominant personalització de la web de filtracions en Julian Assange, tot mostrant algunes de les més rellevants diferències i/o contradiccions entre el rerefons normatiu de WikiLeaks i la pseudo-filosofia política (...) de l’australià. La meva tesi és que la justificació de la il·legal revelació d’informació secreta i confidencial com a pràctica de desobediència civil es posa en perill per la contaminació de postulats utilitaristes i neoliberals. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s’haurien dut a terme tot tipus d’abusos, com destruccions d’habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l’assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la “casta sacerdotal”, permetrien actualitzar la crítica envers “el civisme”, entès aquest, com l’expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d’un dels barris més convulsos d’Europa. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s�haurien dut a terme tot tipus d�abusos, com destruccions d�habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l�assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la �casta sacerdotal�, permetrien actualitzar la crítica envers �el civisme�, entès aquest, com l�expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d�un dels barris més convulsos d�Europa. (shrink)

No hace mucho tiempo, la demarcación, el cambio teórico o la racionalidad científica coloreaban la paleta de la filosofía de la ciencia. Hoy estos problemas son vistos como asuntos clásicos de la disciplina. En La actitud científica, Lee McIntyre renueva el escaparate filosófico recuperando el problema de la demarcación, defendiendo que lo distintivo de la ciencia es “que se preocupa por la evidencia y está dispuesta a modificar sus teorías en función de la evidencia”. Se presentan a continuación una (...) síntesis de la obra y cinco objeciones. Not long ago, demarcation, theory change and scientific rationality used to clutter up debates on the philosophy of science. These issues are now seen as the classical subjects of the discipline. In The Scientific Attitude, Lee McIntyre revamps the philosophical showcase by taking over the demarcation problem by asserting that “what is distinctive about science is that it cares about evidence and is willing to change its theories on the basis of evidence”. I hereby synthetize his proposal and offer five objections. (shrink)

RESUMENEste artículo desea defender la plena legitimidad del proceso constituyente español que condujo a la Constitución de 1978. Para ello muestro cuáles son los requisitos suficientes de un proceso constituyente y subrayo cuáles parecen prescindibles. Cifro lo propio de un proceso constituyente en que el pueblo sea plenamente autoconsciente al iniciarlo y hable de manera inequívoca y libre al aprobarlo. El primero excluye procesos sobrevenidos. El segundo va contra una representación soberana. ambas condiciones constituyentes sólo se han dado en España (...) en relación con la Constitución de 1978. Mi interpretación es que incluso el PNV habló de manera inequívoca en este asunto. Por eso no considero legitimadas sus ambigüedades políticas.PALABRAS CLAVEPODER CONSTITUYENTE, LEGITIMIDAD, CONCIENCIA POLÍTICA, DECISIÓN, ESTATUTOS, AUTONOMÍA.ABSTRACTThis article is a defence of the full legitimacy of the Spanish constituent process which led to the Constitution of 1978. In it I show which are the necessary elements of a constituent process and which would seem to be unnecessary. I also propose that an appropriate constituent process is one in which the people are fully self-aware when they initiate the process and express themselves freely and unequivocally when they ratify it. The former excludes processes which were not initially foreseen. The latter does not permit of sovereign representation. These two constituent onditions have only been satisfied in Spain at the time of the 1978 Constitution. In my view, even the PNV expressed itself unequivocally in this matter. For this reason I do not consider its political ambiguities to be legitimate.KEYWORDS CONSTITUENT POWER, LEGITIMACY, POLITICAL CONSCIENCE, DECISION, AUTONOMOUS STATUES. (shrink)

A lo largo de la historia, las relaciones de la poesía con las otras bellas artes han sido objeto de numerosos estudios basados principalmente en criterios de comparación. El lenguaje poético, trasciende las fronteras de la literatura y se convierte en un elemento clave para determinar si la obra es arte. La forma, la percepción y la ejecución de la performance, que en sus orígenes estaba ligada al acto representativo basado en el texto, como medio artístico de expresión en el (...) contexto latinoamericano se convierte en una herramienta de denuncia en las movilizaciones sociales relativas a la defensa de los derechos humanos. El máximo exponente del arte performance en Guatemala, Regina José Galindo (nacida en 1974), comenzó su trayectoria desde el ámbito de la poesía. Sus acciones performativas establecen conexiones formales y funcionales con el lenguaje poético, creando metáforas a través del sujeto, el objeto y la acción, que sirven como catalizador del mensaje a transmitir y que provocan otro tipo de recepción, que va más allá de los límites habituales que se circunscriben a ambas disciplinas. Las metáforas performativas de la artista, además de cuestionar la posición social de la mujer, logran que el observador, a través de la identificación, alcance la plenitud de la experiencia emancipatoria. (shrink)

El presente libro, La estética y el arte a debate I, compila los resultados fundamentales del trabajo del VIII Coloquio Internacional de Estética y Arte, celebrado en La Habana entre el 9 y el 11 de diciembre de 2013. El coloquio, convocado y auspiciado por diversas instituciones cubanas y mexicanas, fue expresión de los fructíferos vínculos de colaboración entre la Maestría y el Cuerpo Académico de Estética y Arte de la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (BUAP) y el Grupo de (...) Investigación sobre Estética, Cultura y Arte (GISECA) del Instituto de Filosofía de La Habana, ambos como parte de la Red de Investigaciones en Arte (RIA). -/- Con un nivel de convocatoria sin precedentes, el coloquio reunió, en las instalaciones del Hotel Neptuno-Tritón de la ciudad de La Habana, a más de un centenar de ponentes especializados en el arte y la estética –provenientes de Colombia, Ecuador, Francia, España, Cuba y México–, cuya valiosa participación determinó el alto nivel académico y la gran variedad de perspectivas teóricas y culturales del evento. -/- Las temáticas centrales giraron en torno a las nuevas prácticas artísticas, los desafíos que enfrentan la estética y la historia del arte, los debates actuales sobre la cultura, y muchas otras propuestas encaminadas a promover la reflexión y discusión de los aspectos académicos, artísticos y culturales más relevantes para esta área del conocimiento, además de estimular un intercambio de enfoques e ideas. (shrink)

Por más evidente que sea su caducidad, cuesta muchísimo que cualquier disciplina científica admita nuevas metodologías, aunque con ello mejore su visión y alcance, y la economía es emblemática al respecto. Al final, le fue más fácil aceptar que se producían diferentes comportamientos en los niveles macroeconómicos en base al género, y dicha aceptación -con la tenacidad de las pioneras- se trasladó a las políticas de ajuste estructural, para acabar cubriendo el extenso campo de la macroeconomía. En este sentido, (...) el consumo no es una excepción: se trata de una variable de considerable valor explicativo que gana peso cuando de consumo agregado se trata ya que las diferencias de comportamiento generalizadas y sistemáticas influyen en la macroeconomía y ayudan a descubrir la vinculación del consumo agregado -y con género- con otros componentes del Producto Nacional como el ahorro y la inversión. (shrink)

En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van constituir, naturalment, (...) els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d’estudiant s’havia familiaritzat particularment amb l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència. Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà. \n. (shrink)

Trobar la forma d’expressar quelcom per al qual no hi ha paraules fou un dels reptes que assumí Levi quan volgué explicar la cruel deshumanització que va sofrir com a presoner al Lager. Nogensmenys, hi va trobar la solució mitjançant el concepte d’animal. En aquest sentit, el seu testimoni és ple de metàfores faunístiques que representen el patiment de la seua reducció cap al fons i la crueltat de ser tractat com una bèstia a la qual podien assassinar i que (...) patia com un esclau castigat. Levi confirma amb les seues analogies que la deshumanització és una metamorfosi animal. Tanmateix, la tesi d’aquest assaig és que la deshumanització no és convertir-se en una bèstia, sinó transformar-se en allò que nosaltres hem fet dels animals. Una proposició que afirmem gràcies a l’etologia, que ens evidencia que el comportament real de les feres no equival a estar pres ni a ser humiliat. De fet, creiem que la raó principal per la qual Primo Levi pensava que la deshumanització era animalitzar-se sorgeix arran d’una ideologia antropocèntrica. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v61-fidora.

En su obra de 1884, Die Grundlagen der Arithmetik [Gl.], Frege establece el principio del contexto como uno de sus principios fundamentales y propone valerse de él para dar con el concepto adecuado de número. Así, ofrece una definición de tipo contextual de número cardinal, pero ante una objeción que le resulta insalvable se decide por una definición explicita. La cuestión acerca de cuál ha sido entonces el sentido de establecer con tanto énfasis el principio del contexto admite más de (...) una respuesta. Mi texto polemiza con la interpretación canónica que se ha dado al papel de este principio en Gl., acusándola de permanecer encandilada por lo que se lee de manera inmediata en desmedro de una evaluación más integral y crítica. En particular, defenderé que: i) a diferencia de lo afirmado en Dummett 1991, la definición contextual de número cardinal no es abandonada por Frege al dar su definición explícita de número, ii) el principio del contexto tiene en Gl. un papel erístico fundamental de eliminar posiciones rivales acerca de la naturaleza de los números, iii) dicha definición contextual de número tiene un papel heurístico en el contexto de descubrimiento, en el sentido de que ofrece una intuición clave que permite llegar a la formulación final, iv) a su vez, la definición contextual es una condición necesaria de la definición explícita en el contexto de justificación, siendo que esta última se ha construido a partir de la primera. Por todo ello, sostengo que la función del principio del contexto no es la que prioriza Dummett, i. e., la fallida función de resolver el problema ontológico de la naturaleza de los números, sino que es fundamentalmente metodológica. En efecto, es en su función erística y heurística en donde debe ubicarse su relevancia para la investigación llevada a cabo en Gl. In his masterpiece of 1884, Die Grundlagen der Arithmetik [Gl.] Frege presents the context principle as a fundamental one in his investigation à propos an accurate concept of number. Thus, resting on it he offers a contextual definition of cardinal number; but after analyzing some objections he realizes that this definition does not work and decides himself for an explicit one. The question about what is the purport of the context principle when something that appeared to be the consequence is put aside admits more than a single answer. In this paper I argue against the canonic interpretation for, even while keeping next to the Fregean text, it fails to offer an integral explanation of how the context principle works all along Gl. In particular, I will defend that: i) contrary with Dummett 1991, the contextual definition of cardinal number is not abandoned by Frege when giving his explicit definition of number, ii) the context principle has in Gl. a fundamental eristic role of crossing out rival positions about the nature of numbers, iii) such contextual definition of number has an heuristic role in the discovery context, in the sense it offers a key intuition towards the final formulation, iv) furthermore, the contextual definition is a necessary condition in the justification context for the latest has been built up through the first one. For all this, I maintain that the function of the context principle is not the one Dummett prioritizes, i. e., the failed function of solving the ontological problem of the nature of numbers; the function of the context principle is rather and fundamentally methodological. It is on its eristic and heuristic function that its relevance to the Gl. investigation must be looked for. (shrink)

A partir de la revisión de bibliografía especializada y del análisis crítico-constructivo del trabajo de Dow (2013) que examina los anacronismos existentes en la recreación digital de la ciudad de Florencia en el videojuego Assassin’s Creed II (2009), el presente trabajo explora la capacidad que tienen este tipo de videojuegos para reconstruir la ambientación de un período histórico concreto a partir del uso de anacronismos derivados de licencias creativas y de las necesidades artísticas propias del videojuego. Los resultados demuestran que (...) el anacronismo es una herramienta que los desarrolladores de videojuegos históricos utilizan de forma intencionada para transmitir una imagen del pasado que resulte vigente y atractiva en la actualidad. Igualmente se evidencia la necesidad de una metodología propia dentro de los denominados Game Studies que aborde el videojuego como objeto de estudio artístico lejos del enfoque de líneas de investigación como los Historical Game Studies y otras disciplinas humanísticas. (shrink)

El personatge de Sòcrates ha plantejat sempre a la civilització occidental una paradoxa curiosa: tota la història de la filosofia grega està tradicionalment organitzada al seu voltant, però no sabem qui fou realment Sòcrates. Sòcrates, com diu Jean Brun, és un "fet històric" que escapa a la història i la seva influència ha estat encara més gran si tenim en compte que no va deixar cap obra i que només el coneixem pels testimonis dels seus contemporanis, testimonis que ens diuen (...) massa o massa poc de la seva personalitat i que sovint entren en contradicció. Més enllà del personatge, però, hi ha el missatge i la vigència del pensament socràtic. Malgrat els jutges que el van voler reduir al silenci, aquesta veu que s’alçà a Atenes fa més de 2300 anys no ha deixat mai de sentir-se, i les seves màximes, "coneix-te a tu mateix", "només sé que no sé res"... continuen sent motiu de reflexió per a qualsevol que es plantegi l'actitud ètica de l'home respecte a ell mateix i al món que l'envolta. (shrink)

La Comunicación No Verbal es aquello que transmitimos sin palabras. También todo que acompaña nuestras palabras. Es inherente al ser humano, forma parte de nuestra historia evolutiva y va unido a la forma de expresar emociones y sentimientos. En todas las facetas y momentos vitales nos expresamos a través del cuerpo y también recibimos información a través de él.Si hay un ámbito donde cobra especial importancia es el arte. Lacorporalidad es una pieza fundamental que ayuda a la composición de la (...) obra y a la expresión del mensaje. En este trabajo analizaremos tres disciplinas: Performance, Teatro y Danza. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v40-hayward.

El artículo estudia la fuente varroniana de la exposición que de las artes liberales hace san Agustín en la segunda parte del "De ordine". Primero demuestra que la interpretación que de esa sección da I. Hadot es excesivamente neoplatónica. Después presenta argumentos nuevos a favor de la inspiración varroniana del discurso agustiniano sobre las artes liberales.

L’estiu de 1947, tres joves amics, Yves Klein, Claude Pascal i Armand Fernandez, s’asseuen a la platja de Niça. Encara no són artistes, no fan res i perden el temps omplint-lo de projectes i paraules. Prenen el sol, miren el mar i el cel de la Mediterrània, fan declaracions entusiastes sobre el Gran Art del futur i comparteixen la natura, com uns nens que es divideixen un regne imaginari. Klein pren el blau del cel que abasta amb la mirada, com (...) el color absolut i ideal de la pintura. -/- Yves le Monochrome dirà diverses vegades que, aquell matí d’estiu, va fer un viatge fantàstic, com si fos un astronauta conquerint l’espai, i va signar, com si es tractés d’un llenç pintat de blau, l’altre costat d’aquest bell cel sense núvols: la més bella i la més gran de les seves obres. Aquest cel blau pintat de blau és una obra immaterial i impossible, no feta per les mans de l’artista, amb colors, pinzells i teles, sinó explicada amb les seves paraules, mites i llegendes. (shrink)

En aquesta arrencada del segle XXI, en què la tecnologia ens afalaga i alhora ens domina, ens calen humanistes que ens ajudin a interpretar la realitat i a tenir criteris per a abordar-la. Josep Maria Puigjaner, l'autor d'aquest llibre, s'ha proposat apropar al lector, a través de la narració d'alguns retalls -reals o imaginaris- de les seves vides, la personalitat de vuit humanistes que ens transmeteren, durant el segle XX, la seva manera d'entendre la vida i l'home. Són escriptors que (...) mereixen el qualificatiu de clàssics, és a dir que parlen des d'una perspectiva interior, profunda i arrelada en el coneixement i en l'experiència del significat de la naturalesa humana i els seus ideals de futur. (shrink)

Quins són els valors que regeixen la nostra vida? I per què vivim amb aquests valors i no amb uns altres? «Els valors van cap a on anem nosaltres perquè van amb nosaltres. ¬I mentre fem camí o mentre el busquem, els valors ens alimenten», diu el filòsof.

Resumen¿Podemos afirmar que una muerte indolora supone un daño para el individuo que muere? En este artículo se analiza el criterio más utilizado para responder afirmativamente a la pregunta. Un criterio que insiste en la necesidad de tener un interés por seguir viviendo. En el artículo pregunto si la autoconciencia requerida para la presencia del citado interés puede ser realmente condición necesaria en un análisis adecuado del daño de la muerte.Palabras claveMuerte, animales no humanos, autoconciencia,análisis privacionistaAbstractCan we say that a (...) painless death harms the individual who dies? This paper examines the criterion more frequently used to respond affirmatively to this question. It’s an approach that emphasizesthe need to have an interest in staying alive. Here I ask if the self-awarenessrequired for the presence of such interest may actually be a necessary condition in a proper analysis of the harm of death.KeywordsDeath, non human animals, self-awareness, deprivationist analys. (shrink)

Desde su experiencia personal como artista, el autor se propone establecer la relación entre la imagen y el deseo en la creación artística. En primer lugar, analiza la relación del artista con el deseo. La tarea del artista es hacer emerger algo que sólo existe como ilusión o deseo, buscar allí donde tiene la certeza de no hallar nada. Este buscar sin esperar encontrar, debilitando en este proceso su propio ser, deviniendo espectador de sí mismo, es el impulso propio del (...) deseo. Desde el inicio de la conformación de una obra de arte, más que imagen, lo que se tiene es un deseo. Éste deviene obra, pero como en el caso de los sueños, se resiste a ser formalizado. En segundo lugar, aborda la relación del espectador con el deseo. Partiendo del presupuesto de que el poder de la imagen se encuentra en lo más profundo del sentimiento humano y no en el campo lógico y racional, el autor propone la vinculación que surge entre artista y observador alrededor del deseo: el deseo del artista abre diversas posibilidades de percepción en el espectador, quien interpreta la obra según el suyo propio. (shrink)

Actualment en Filosofia, tenim dues caracteritzacions canóniques sobre la naturalesa de la Metafísica, la carnapiana i la quineana, tot i que són dues tesis diferenciades, ambdues coincideixen en que la Metafísica és reduïda a qüestions d'existència. No obstant, Kathrin Koslicki considera que aquestes caracteritzacions de la naturalesa de la Metafísica són errònies i que comporten una crítica explícita a la Metafísica o redueixen la resolució dels problemes metafísics a un pragmatisme. Per això, Koslicki considerant que els desacords metafísics són legítims (...) i profunds, tenint com a marc de referència la filosofia aristotèlica, considera que la tesi quineana i carnapiana no reflecteixen bé la naturalesa de la Metafísica, ja que, hi ha disputes metafísiques que es deuen a disputes no-existencials sobre temes de fonamentabilitat. Koslicki considera que la Metafísica no pot ésser reduïda a qüestions d'existència, sinó que ha de ser pensada com la reflexió de quines entitats són fonamentals, i quines són derivades d'aquestes. L'article està dividit en una primera part introductòria sobre els meus objectius, seguit d'una breu exposició de les tesis carnapiana i quineana de la metafísica, i per últim l'exposició de la proposta neo-aristotèlica de Koslicki. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-walton.

RESUMEN: Abir-Am ha criticado la visión estándar de que la Fundación Rockefeller (FR) jugó un papel central en el surgimiento de la biología molecular durante la década de 1960. En su opinión, la FR aceleró la molecularización de las ciencias de la vida, pero no intervino de manera directa en el surgimiento de la biología molecular como disciplina. Aquí sostengo que esta crítica tiene consecuencias mayores a las que sospechó su autora y muestro que la tesis de la centralidad (...) de la FR en el desarrollo de la biología molecular no se puede desmantelar sin alterar también la visión de la biologia molecular como una disciplina orientada a la resolución de problemas predefinidos.ABSTRACT: Abir-Am has critiqued the standard view that the Rockefeller Foundation (RF) played a central role in the development of molecular biology during the 1960s. In her view, the RF accelerated the molecularization of the life sciences, but it did not directly contribute to building molecular biology’s disciplinary identity. Here I argue that Abir-Am’s critique has more consequences than she envisioned, and I show that the thesis of the centrality of the RF cannot be dismantled without also altering the view of molecular biology as a field oriented towards the solution of predefined problems. (shrink)

La creciente literatura aparecida en los últimos años sobre innovación ha producido multitud de definiciones y clasificaciones de la misma en las que se reflejan disciplinas y tradiciones de origen, así como compromisos teóricos y prácticos. Distinguir entre innovación de productos o innovación de procesos, o diferenciar de acuerdo con el grado de novedad de los resultados de la innovación (o la “intensidad” innovadora) son algunas de estas estrategias taxonómicas. Aunque los enfoques más clásicos sobre innovación han obviado sistemáticamente los (...) aspectos sociales de la misma, recientemente ha aparecido una nueva categoría, la “innovación social”, etiqueta que engloba clases muy distintas de prácticas. En esta contribución analizaremos los distintos sentidos en los que se entiende la “innovación social” y defenderemos que una innovación apropiada ha de ser siempre una forma de innovación social. (shrink)

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v57-quepons.

Este artículo intenta poner en evidencia que en el pensamiento de Emmanuel Lévinas la justicia es la condición necesaria de apertura -y disolución- del "yo" que hace posible la fecundidad -la "procreación"-, y que en esa misma medida el Logos se transforme en un "quiere decir" y el mundo en un "entre-nosotros". Asimismo, evidencia que esta noción de justicia está directamente vinculada a las ideas de "expresión" y "desnudez", gracias a las cuales el Otro se impone ante el "mismo" como (...) hombre, singular y vulnerable; y que en igual medida está enlazada a la noción de rostro y a su modo particular de manifestación. Proponemos, en este sentido, que la justicia, en tanto que condición necesaria puede fundar un mundo constituido éticamente, en el que prime un "orden erótico" por sobre los ordenamientos lógicos. This paper attempts to demonstrate that in Emmanuel Lévinas' thinking, justice is the necessary opening - and dissolution- of the "I" which makes fecundity - procreation - possible, and that in that same measure makes possible that the Logos transforms into a "desire to say" and the world into a "among us". At the same time it wants to demonstrate that this notion ofjustice is directly related to the ideas of expression and nudity. Due to which the "Other" imposes itself in front of the "same", as man, singular and vulnerable, and that in the same measure it is linked to the notion of the Face and its particular mode of manifestation. In this respect, we propose that justice. As long as necessary condition, can fund an ethically constituted world, where an "erotic order" mandates over logic orderings. (shrink)

En este articulo se examina la tradicional caracterización de la filosofía de la ciencia como una disciplina normativa. Se discuten varias concepciones de esta disciplina, cada una de las cuales ofrece una respuesta diferente a la pregunta de si es posible, y cómo, una filosofía de la ciencia genuinamente normativa. De entre esas concepciones, se opta por una forma de naturalismo que se diferencia de otras en la exigeneia de que la normatividad de la filosofía de la ciencia (...) inc!uya la discusión de los objetivos y valores, epistémicos o no, de la ciencia. La necesidad de esta inc!usión se ilustra, finalmente, con el ejemplo de la aetividad conocida como “cicncia reguladora”.This article examines the traditional characterization of the philosophy of science as a normative discipline. Several understandings of this discipline are discussed; each of them offering a different answer to the question whether, and how, a genuinely normative philosophy of science might be possible. Among these views, I choose one variety of naturalism that differs from others in its commitment with the discussion of science’s aims and values, either epistemic or non-epistemic. Finally, the need for this inclusion is illustrated with the example of the so-called “regulatory science”. (shrink)