La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s’haurien dut a terme tot tipus d’abusos, com destruccions d’habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l’assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la “casta sacerdotal”, permetrien actualitzar la crítica envers “el civisme”, entès aquest, com l’expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d’un dels barris més convulsos d’Europa. (shrink)

La genealogia de la moral de Nietzsche, resulta extremadament pertinent per una epistemologia del bé relativa a les incisions institucionals sobre part de la població del Raval. Primer, sobre Raval s�haurien dut a terme tot tipus d�abusos, com destruccions d�habitatges i de trama urbana, així com persecucions o expulsions de població, pel bé del barri o de la ciutat. Si això és així, es pot afirmar que les convergències institucionals en aquest punt es sustenten en una epistemologia interessada. Segon, el (...) pathos de la distància definit per Nietzsche, així com l�assumpció per part de les noves ideologies urbanístiques del primitiu paper de la �casta sacerdotal�, permetrien actualitzar la crítica envers �el civisme�, entès aquest, com l�expressió més recent i efectiva de les cultures de control. I tercer, aquesta epistemologia interessada, permetria reclamar la noció marxiana de lluita de classes per interpretar un crònic i generalitzat menyspreu sobre una part important de la població més irredempta d�un dels barris més convulsos d�Europa. (shrink)

L'utilitarisme té com a criteri bàsic aconseguir el màxim bé per al màxim nombre possible de persones. L'utilitarisme dóna molta importància a la recerca de la felicitat personal. Aquest llibre en descriu les tesis bàsiques i respon a les principals acusacions que ha rebut.

Quin tipus de teixit configura un diàleg de Plató? Què mostren els seus brodats? Què representa? Quina relació manté amb el coneixement i amb la seva transmissió? Aquest text respon en part a algunes d’aquestes qüestions a partir de dos passatges del diàleg anomenat Fedre en els quals Sòcrates utilitza el recurs del vel per construir els seus dos discursos. Es defensarà que comprendre què posa en joc el vel resulta fonamental per a entendre correctament la manera en què Sòcrates (...) parla amb el seu interlocutor i en la qual Plató confecciona el diàleg per als potencials lectors. L’objectiu principal d’aquest text és mostrar alguns dels trets essencials del dir platònic. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

With this study, it is aimed to clarify some ambiguities about the origin of the manuscripts that the edition of Kitāb al-Tahrīsh and Kitāb al-Maqālāt, which we published recently, rest on. Those editions which we expect to open new horizons in terms of the history of Islamic theology and hadith criticism, have reached today via Yemeni libraries, like other Muʿtazila cultural heritage items. Due to the political instability caused by the long-term civil wars in the country, a detailed inventory of (...) private or official libraries in Yemen, which has rich collections of manuscripts on Islamic culture, has not been made until now. Although some of these manuscripts were collected in the Sanaa Library (Maktabat al-Awqāf), most of them are still preserved in mosques’ libraries or private collections under inappropriate conditions. Since there are no reliable records or indexes of these manuscripts, it is not possible to give reliable information about the origin of each item especially the status of those found in private collections or family libraries as called Buyūt alʿilm. Today, most of the Yemeni manuscripts found in the libraries of Europe, America and Islamic countries have been purchased by manuscript collectors, merchants, foreign researchers, or other illegal ways. The ones that have been published so far are either based on these manuscripts or similarly on copies from Yemen. This ambiguity about the origin of the manuscripts can sometimes lead to unjust accusations that target the editors of them, as if they used illegal copies on purpose. In this article, we tried to clarify the ambiguities and controversial points related to those manuscripts which our edition is based on by giving information about the obtaining manuscripts and edition processes. (shrink)

Sayda Piskoposu Rahip Pavlus Antâkî’nin Hıristiyan Mezheplerinin inanç esaslarını konu edinen risalesinin el yazması, Saint Petersburg’daki Rusya Bilimler Akademisi, Doğu Yazmalar Enstitüsü Kütüphanesinde bulunmaktadır. Envanter nosu B1218 olup 1b-9b arası varaklarda yer almaktadır. Çevirisi yapılan risalede, İslam’ın kutsal kitabı olan Kur’an-ı Kerim’den hareketle Hıristiyanlığı ve onun teolojisini açıklanmakta ve Müslümanların Hıristiyanlık anlayışı eleştirilmektedir. Risale, Hıristiyan teolojisinin esası olan teoloji, kristoloji ve marioloji konularını içermektedir. Ortaçağda İbn Teymiyye’nin “el-Cevabu’s-sahih limen beddele dine’l-Mesih” ismiyle reddiye yazdığı Sayda Piskoposu Rahip Pavlus Antakî tarafından kaleme (...) alınan apolojik risalede, Müslümanların Hıristiyan teolojisi başta olmak üzere çeşitli konulardaki görüşleri eleştirilmekte ve Melkiyye yaklaşımından hareketle Hıristiyanlığın temel doktrini açıklanmaya ve savunulmaya çalışılmaktadır. (shrink)

Aquest treball explora la concepció de l'anàlisi de Moore tot relacionant-la amb la sevadefensa del sentit comú i el llenguatge ordinari com el seu vehicle d'expressió. La secció 1 estudiael paper que l'anàlisi representa en la seva filosofia, així com la seva importància perafrontar problemes filosòfics. La secció 2 descriu en què consisteix l'anàlisi segons Moore, discuteixels criteris que ha de satisfer una anàlisi correcta, i classifica els diferents tipus d'anà-lisi trobats en els escrits de Moore, alhora que nega que (...) se'ls pugui considerar lingüístics oconceptuals. La secció 3 aclareix les nocions de sentit comú i llenguatge ordinari, subratllantla preeminència d'aquell. La discussió es proposa de resoldre dues qüestions: a ) c o mes pot reconèixer una proposició del sentit comú, i b ) com es pot reconèixer si tal proposicióés vertadera. Finalment, ens concentrem en el paper concedit al sentit comú i/o llenguatgeordinari com a pedra de toc a l'hora d'acceptar o rebutjar arguments filosòfics. (shrink)

The subject of this study is a part of the trip of Muṣṭafā Esʿad al-Luqaymî (d. 1178/1765), one of the Egyptian poets who lived in the 18th century. It is among the aims of the study to reveal the poems he said during this trip and to introduce the al-Ḳuds section of his work named Mevâniḥ al-uns bi riḥlatî li wādī al-Ḳuds, in which he tells about his journey, as a travel book in terms of Arabic literature. In this work, (...) the poet describes his 6-month journey. This journey started from Dimyāṭ in 1143/1731, continued to al-Ḳuds, Damascus and Lebanon, and ended again in Dimyāṭ. In this study, only the poems that the poet recited during his trip to al-Ḳuds were discussed. Revealing the verse and prose literary materials found in the travelogues will contribute to the riḥla/raḥālāt literature, which is a type of Arabic literature, and will make the works that have been copyrighted in this field more recognizable. Literary prose, poetry, correspondence between authors, treatises, notes on the history of literature can be found in such works. In the study, information about the poet al-Luqaymî and his life will be given and his poems about the places and people he visited in the al-Ḳuds part of his trip will be included. (shrink)

Al-Shāfiʿī’s works contain reports of numerous debates on the epistemological value of hadith reports, but unfortunately rarely name specific opponents or interlocutors or the groups to which they belong. In Jimāʿ al-ʿilm al-Shāfiʿī summarizes the views of scholars whom he considered opponents of hadith under two broad rubrics: those who reject hadith categorically and those who reject only part of the hadith. There have been speculations regarding their identity but only in 2013 was a concrete advance made, when Ahmed El (...) Shamsy identified one of al-Shāfiʿī’s opponents in debate as Ibn ʿUlayya. This study attempts to identify a group of al-Shāfiʿī’s opponents in Jimāʿ al-ʿilm, drawing on Abū l-Qāsim al-Balkhī’s Kitāb al-Maqālāt and other classical works of Islamic theology. (shrink)

Trobar la forma d’expressar quelcom per al qual no hi ha paraules fou un dels reptes que assumí Levi quan volgué explicar la cruel deshumanització que va sofrir com a presoner al Lager. Nogensmenys, hi va trobar la solució mitjançant el concepte d’animal. En aquest sentit, el seu testimoni és ple de metàfores faunístiques que representen el patiment de la seua reducció cap al fons i la crueltat de ser tractat com una bèstia a la qual podien assassinar i que (...) patia com un esclau castigat. Levi confirma amb les seues analogies que la deshumanització és una metamorfosi animal. Tanmateix, la tesi d’aquest assaig és que la deshumanització no és convertir-se en una bèstia, sinó transformar-se en allò que nosaltres hem fet dels animals. Una proposició que afirmem gràcies a l’etologia, que ens evidencia que el comportament real de les feres no equival a estar pres ni a ser humiliat. De fet, creiem que la raó principal per la qual Primo Levi pensava que la deshumanització era animalitzar-se sorgeix arran d’una ideologia antropocèntrica. (shrink)

En aquest article pretenc fer una crítica al nihilisme mereològic, al·ludint que les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» tenen unes conseqüències desastroses per als seus compromisos ontològics. Primer, explicaré què és el nihilisme mereològic -que és part de l’eliminativisme- el qual pretén negar l’existència dels objectes compostos (objectes amb parts pròpies) i l’estratègia de la paràfrasi: l’ús que fan de les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» per referir-se als objectes ordinaris sense comprometre’s amb l’existència d’objectes compostos, però posaré l’èmfasi en aquells nihilistes (...) mereològics que pretenen explicar l’existència de les propietats emergents. Seguidament, presentaré una classe de crítiques, les de Bennett i Tallant, sobre l’ús d’aquesta estratègia per part dels nihilistes, i quina és la resposta crítica que ofereix Brenner sobre aquesta classe de crítica. Finalment, presentaré la meva crítica on mostraré que el nihilisme mereològic utilitzant l’estratègia de la paràfrasi s’està comprometent amb l’existència d’objectes compostos i que la crítica de Brenner no funciona amb la meva postura. -/- In this paper I intend to critique mereological nihilism, alluding that the expression «simples arranged F-wise» has disastrous consequences for its ontological commitments. First, I will explain what mereological nihilism is -which is part of Eliminativism- which tries to deny the existence of composite objects (objects with proper parts) and the Paraphrase Strategy: the use they make of the expression «simples arranged F-wise» to refer to ordinary objects without committing to the existence of composite objects, and I put the focus on the mereological nihilist that pretends to explain the existence of emergent properties. Second, I will present a kind of criticism, by Bennett and Tallant, of the use of this strategy by nihilism and which is the response of Brenner about this kind of criticism. Finally, I will present my criticism where I will show that nihilism by using the Paraphrase Strategy is committing itself to the existence of composite objects and that the Brenner’s critique does not work with my position. (shrink)

This article presents two short but complete treatises on legal theory. The first was written by Ibn Surayj as an addendum to his compendium on Shāfiʿī law, al-Wadāʾiʿ, and the second by Abū Bakr al-Khaffāf, who included it as an introduction to his legal text al-Aqsām wa-l-khiṣāl. An analysis of these texts reveals the existence of a self-conscious legal-theoretical discourse around the turn of the fourth/tenth century that connects al-Shāfiʿī’s Risāla with the so-called mature uṣūl tradition known from the late (...) fourth/tenth century onward. The analysis also sheds considerable light on developments in legal theory in this period, such as the emergence of the term ʿilla, the parallel rise of legal dialectics, the consequences of adopting the idea of waḍʿ, and generally the inclusion of theological concerns in legal theory. (shrink)

Aquest article reflexiona el model educatiu català i les implicacions del model de relacions amb la diversitat cultural a l’entorn educatiu, sobretot als àmbits de la socialització i l’ús de la llengua catalana, com a marcadors identitaris simbòlics rellevants. A més d’això, es reflexiona sobre els grups minoritaris a l’entorn educatiu català, en especial els alumnes d’origen no comunitari i d’origen gitano i les seves relacions amb la comunitat d’acollida.This article reflects on the Catalan educational model and the implications of (...) this model on the relations with the cultural diversity on the educational environment, especially on the socialisation and the use of the Catalan language, as relevant symbolic identity markers. On top of that, it reflects on the minority groups on the Catalan educational system, specially about the students of immigrant backgrounds and from Gipsy origin, and their social relations with the hostess community. (shrink)

Les pràctiques d’okupació que sorgeixen a mitjans dels 80 al nostre país son considerades un moviment social per múltiples autors (Calle, 2005; Pruijt, 2004; Martínez, 2002). L’any 2006 apareix arreu de l’Estat un nou moviment social diferenciat, el moviment per l’habitatge. Aquest moviment organitzà joves d’arreu de l’Estat espanyol i, els anys posteriors, consolidà centenars de plataformes d’afectats per les hipoteques de totes les edats. Les seves propostes i demandes han estat un full de ruta en l’aterratge pràctic del moviment (...) del 15-M. L’objectiu d’aquest article és comparar aquests dos moviments urbans que es poden entendre també com a pràctiques emancipadores de la joventut i noves formes de participació dels joves en la societat civil.The practical of squatting that arrived to our country in the 80’s is considered a social movement by multiple authors (Calle, 2004; Pruijt, 2004; Martínez, 2002). The year 2006 appears a new and differentiated social movement, the housing movement. This movement organized young people of all over the country, and therefore consolidated hundreds of platforms of affected by the mortgages of different ages. Their proposals and demands have been a rate routing coming from the 15-M movement. The aim of this article is to compare these two urban movements that could be also understood as emancipation practices and new shapes of participation of the civil society. (shrink)

Some controversies occurred among exegetes in determining the exact meaning of polysemic words, among which are the word al-jin in the Qur’ān. Disagreements in this regard occurred in some verses where the word al-jin or al-jinnat were placed without collocations, but there had not been any room for discussion when the use of this word was juxtaposed with the word al-ins or al-nās due to the reason that this situation unveiled the specific context of related phrases. But the use of (...) this word without collocations includes different possibilities of contextual approaches, which resulted in ascribing different meanings like the jinn, angels, the Devil, and satans. This situation triggered the discussions about the issue of whether a distinction between the jinns and angels could be made or the angels are sinless and innocent. The majority of exegetes acted more or less following the context when they analyzed this polysemic word. They observed the phrases that precede and follow the word concerned as well as narratives related to the historical and cultural context. Also, it should be noted that the relevant meaning of the etymology is one of the essentials in specifying the exact meaning of the word. In this study, we firstly dealt with the perception of the jinn and angel among the Arabs of Jāhiliyyah. Then we mentioned related narratives and linguistic basis of the word depending on the classical Arabic dictionaries. Through this, we aimed for emphasizing that there was a correlation between the meaning of al-jinn in the semantics of the Qur’ān and the use of Arabs in the time of Jāhiliyyah. The only way to determine the specific meaning of this word is knowing the historical background. Thus, we analyzed in this article the approaches by exegetes about the related verses by making comparisons. (shrink)

Aquesta publicació recull els textos de les ponències de "L'encontre Fora d'equi libri", organitzat pel Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació els dies 5, 6 i 7 de setembre de 2008, que planteja el paper de la inestabilitat i la tra nsformació en el món contemporani. Les causes, els mecanismes i les conseqüèncie s d'estar fora d'equilibri apareixen de forma diversa en els més diversos àmbits de les ciències, les humanitats i la creació en general. L'encontre s'organitzàe n tres (...) sessions: "homo ecologicus", que reflexiona sobre el fer de manera respec tuosa amb l'ambient; "viure el canvi", que reflexiona sobre la necessitat d'adap tació a un món canviant, i "artistes al laboratori", que reflexiona sobre les co ndicions favorables al procés de creació. (shrink)

El tema de la libertad no ha sido considerado sistemáticamente por Ockham; por ello la autora lo analiza desde la circunscripción de los presupuestos metodológicos transitados por el Venerabilis Inceptor para llegar a su elaboración. Se fundamenta, en un primer momento, la nueva justificación gnoseo-ontológica de la realidad propuesta en el ockhamismo. Ello permite definir los límites en los cuales se inscribe el tema según un modelo fuertemente inspirado en el principio de la omnipotencia divina. La exposición ockhamista utiliza el (...) lenguaje y la doctrina aristotélica del libre arbitrio, pero desde una semántica completamente diversa; pues la libre elección aristotélica se produce a partir de un primer reconocimiento de opciones entre las que el agente elige; de allí que la libertad resulte una función del intelecto. Ockham desestima este elemento fundamental del aristotelismo al invertir la perspectiva del análisis; sostiene que la voluntad es un poder activo cuya opción fundamental -actuar o no actuar- no depende del intelecto sino de ella misma como causa sui. La metafísica y la antropología que sostienen esta concepción han sido modificadas sustancialmente respecto de las posiciones dominantes del siglo XIII: la naturaleza carece de una orientación específica; no está abierta, ni determinada por la verdad ni por el bien. Sólo el agente libre y consciente actúa en vista de un fin que él mismo se impone, mientras que el universo físico es predecible y perfectamente determinado. La libertad aparece como un comienzo frente a la determinación natural, configurándose, así, la primera versión medieval del dilema moderno de la libertad versus el determinismo. (shrink)

PENSAMENT POSITIVISTA A CATALUNYA és un conjunt d'estudis sobre la recepció al nostre país de les idees culturals, socials, polítiques i científiques del corrent de categories formulades per August Comte i Émile Littré. L'objectiu de l'estudi que es presenta és mostrar el marc històric i institucional —la funció instructora d'ateneus com el Centre de Lectura reusenc— en què es produeix l'evolució de la concepció positivista de la realitat. La recerca se situa en el context contemporani que abocarà a la industrialització (...) i a l'emergència del moviment obrer i republicà. Pel que fa a l'àmbit del pensament econòmic, el volum estudia el programa de Pere Estasén —relació entre política econòmica i territori—, que duu a plantejar la irrupció del positivisme a Catalunya com una estratègia explicativa que vincula les idees generals a la situació de la vida nacional, tant políticament (catalanisme regeneracionista) com econòmicament (proteccionisme com a via de modernització de les estructures productives). En aquesta línia de coneixement sociològic també cal destacar, com es planteja al llibre, un cert gir humanista del cientisme en l'àmbit de la cultura fisiològica representat per les Monografies Mèdiques. Finalment, arran de la lectura del text, el lector es pot arribar a formular un doble interrogant: si existeix un pensament positivista autòcton o bé si a quest pensament sorgeix de la formalització i aplicació de la idea de progrés en un context determinat. (shrink)

El text d’Ian Ground la traducció del qual transcrivim a continuació va ser llegit a l’acte de presentación del seu llibre ¿Arte o chorrada? (València, Publicacions de la Universitat de València / Col•lecció Estètica & Crítica, 2008) el dia 9 de juny de 2008 a l’Aula Magna de l’edifici del Carrer La Nau de la Universitat de València, amb la presència, a més d’Ian Ground, de Romà de la Calle (en qualitat de Director de la col•lecció Estètica & Crítica) i (...) de mi mateix, Salvador Rubio (en qualitat de traductor, editor i autor de la introducció del llibre). El text va ser llegit en anglés pel seu autor, alternat, paràgraf per paràgraf, amb la lectura de la traducció castellana. Hem preferit que el text traduit aparega ací en castellà, exactament igual al que va ser llegit a l’esmentat acte de presentació. La reflexió que ens proposa Ian Ground, en cara que específicament concebuda per a aquest acte, no necessita cap presentació i pot ser llegida perfectament com un text autònom. Tanmateix, em permet precedir-la amb unes quantes observacions que no pretenen sustituir les meues paraules a l’acte (on, naturalment, els agraïments eren els protagonistes) ni tampoc la introducció del llibre ja publicada, i a la qual es pot remetre directament el lector d’aquest article. (shrink)

2Un grup d'experts, majoritàriament membres de l'Institut d'Estudis Catalans, coordinat per Pere Lluís Font, es proposa en aquest llibre fer un balanç del que ha estat la contribució catalana en el camp de la filosofia i de les divers.

Recopilació dels textos de les reflexions que van tenir lloc en l'encontre inter nacional "Noves fronteres de la ciència, l'art i el pensament. Física de l'estèt ica", celebrat els dies 6 i 7 de setembre de 2005 a l'Auditori Caixa Catalunya-l a Pedrera de Barcelona. En la trobada es plantejaren preguntes universals relati ves als límits de la nostra percepció, al disseny de la matèria o a la narrativa de la complexitat circumdant. Va comptar amb la col·laboración de personalitats d'àmbits (...) no científics que, des de la seva perspectiva, contribuiren a destil·l ar l'estètica emanada de les tendències contemporànies d'aquesta disciplina cien tífica. (shrink)

Ernest Sosa's latest epistemology remains a version of virtue epistemology, and I argue here that it faces two central problems, pressing a point I have made elsewhere, that virtue epistemology does not present a complete answer to the problem of the value of knowledge. I will press this point regarding the nature of knowledge through variations on two standard Gettier examples here. The first is the Fake Barn case and the second is the Tom Grabit case. I will argue that (...) Sosa's latest virtue epistemology fails to handle either case acceptably, and that as a result, cannot explain the value that knowledge has over that of the sum of any of its proper subparts. La última epistemología de Ernest Sosa continúa siendo una versión de epistemología de las virtudes, y siguiendo con una idea que ya planteé en otra parte, aquí argumento que afronta dos problemas centrales: que la epistemología de las virtudes no presenta una respuesta completa al problema del valor del conocimiento. Insistiré en esta idea sobre la naturaleza del conocimiento mediante variaciones de dos ejemplos estándares tipo Gettier. El primero es el caso del granero falso y el segundo es el caso de Tom Grabit. Argumentaré que la última epistemología de las virtudes de Sosa no maneja ninguno de estos casos de forma aceptable, y en consecuencia no puede explicar el valor que tiene el conocimiento por encima del de la suma de cualesquiera de sus propias partes. (shrink)

Ikhtisâr refers to the process of compilation a work by summarizing short and concise information or a large volume of work through abbreviation. It is intended to facilitate reading, learning and memorization, or to eliminate difficult parts in a book written in the form of Ikhtisâr. The compilation of concise works that fulfilled their purpose has become widespread over time and transformed into a tradition and also concise works have been compiled in fiqh as in other disciplines of sciences. In (...) particular, the work entitled Ghayâ fi’l-Ikhtisâr by Abu Shudjâ al-Isfahânî (d. after 500/1107), which is one of the concise works written in the Shafi'î madhhab, constitutes an important part of this tradition. In this study, primarily, the concise works written in the field of usûl/ancestor and furû/descendant in the Shafi’î madhhab were identified and given in chronological order, right after that, Ghayâ fi’l-Ikhtisâr and Ahmad bin Omar al-Shatirî’s (d. 1360/1941) work entitled Al-Yaqut al-Nafis were examined in terms of the ikhtisâr method. The comparative method was employed in order to determine the common and different aspects of these two works, which are among the basic sources of the Shafi'î madhhab, in terms of content and method. In this context, primarily, basic information regarding Ghayâ fi’l-Ikhtisâr and Al-Yaqut al-Nafis was presented, and right after that the classificcations and information in both works were compared and evaluated in terms of style. In this respect, it was determined that some of the topics in one of the aforementioned works are not included in the other work, and that there are certain differences between them in terms of the arrangement of the topics and the way they are explained. Based on this, in Ghayâ fi’l-Ikhtisâr the topics are dealt with in a brief manner and jurisprudential rulings are presented without giving much space to their evidences. In Al-Yaqut al-Nafis, on the other hand, each topic is dealt with in a detailed manner, and the elements, conditions and provisions related to the topics are mentioned as sub-headings. In particular, issues related to fiqh other than worship are explained with examples. Nevertheless, as in Ghayâ fi’l-Ikhtisâr the evidences of fiqh provisions are not included much. The topics in both works are arranged according to the Shafi'î fiqh methodology. (shrink)

Uno de los temas clásicos de la literatura árabe, casi desde sus comienzos, es la nostalgia de la tierra natal (al-hani-n ilà l-awta-n). Experiencia dolorosa de extrañamiento, que se nutre de las crisis políticas, la nostalgia ha dado lugar a obras que buscan recrear un pasado o unos lugares amados, que sólo la memoria es capaz de recuperar. En este artículo trato de mostrar cómo se articula la nostalgia de Iraq, y, más concretamente, de Bagdad, dentro del aparato crítico de (...) al-Faray^ ba,da l-�idda de al-Tanu-ji- (329-384/941-994) (con el apoyo de Ni�wa-r al-muha-dara, también de dicho autor) en la edición de, Abbu-d al-�a-ly^i-, publicada en los años setenta. La representación que hace al-Tanu-ji- de la vida cotidiana de la capital abbasí, expresada a través de un lenguaje claro y natural, en el que tienen cabida expresiones populares, suscita en al-�a-ly^i- toda una serie de remembranzas, sobre todo de sus años juveniles, que se desbordan en sus notas, e ilustran costumbres, lugares, usos lingüisticos, canciones o poemas, que perduran desde la época de al-Tanu-ji- hasta la del editor. (shrink)

A partir de les experiències aportades per diferents testimonis de dones de tot el món en el Fòrum, es pot fer un retrat de la seva situació actual en el món en els aspectes social, econòmic, cultural o polític i les problemàtiques per raó de gènere en cadascun d¿aquests àmbits. El discurs per la reivindicació de l¿autonomia de la dona presenta, des del punt de vista filosòfic, una interessant doble vertrebració que articula diferència i igualtat.

https://revistes.uab.cat/enrahonar/article/view/v55-wolf.

“En aquestes conferències he tractat de ressaltar que, si tenim una explicació ferma i precisa de com pensem el món —i sobre el que hi percebem, hi sentim i hi creiem—, podem veure que l’única cosa que faria atractiu el ‘subjectivisme’ és la defensa d’una concepció molt restringida del contingut de les experiències i els sentiments que tenim al nostre abast. Amb la bellesa i la causalitat trobàrem que ni tan sols podíem identificar els sentiments o les experiències en qüesti. (...) sense tenir ja prèviament la idea de bellesa o de causalitat que apliquem al món en aquests mateixos judicis. Semblava que el ‘subjectivisme’ prometia més en el cas dels colors i dels valors. Però allò que creiem sobre els colors dels objectes del món semblava massa estretament implicat en la nostra comprensió de les percepcions de color perquè poguem considerar que aquestes percepcions són res més que sensacions de determinats tipus. I el fet de prendre certes consideracions com a raons per a actuar de determinada manera també semblava estar massa estretament implicat en què volem i com decidim actuar perquè puguem entendre les voluntats i els desitjos que tenim com a meres sensacions o sentiments que, en alguna mesura, ens menen a l’acció”. B. S. (shrink)

El presente libro es una traducción en lengua italiana del original inglés publicado en 2012. Ingmar Persson y Julien Savulescu son reconocidas voces en la discusión académica sobre el potenciamiento moral la cual traspasó las fronteras del ámbito anglosajón. La estructura de la obra se asemeja a una pirámide: el lector se va aproximando al núcleo del potenciamiento moral transitando los nueve capítulos que preceden al último en el cual, como cima de la obra, se ofrece una exposición completa de (...) la temática. Esta estructura refleja la intención de los autores, esto es, reconocer que el potenciamiento moral es la única salida posible para resolver los problemas resultantes del mal uso de la tecnología. En efecto, una de las principales tesis del libro es evidenciar que gracias a la ciencia y la tecnología el hombre cambió radicalmente las condiciones de su vida mientras que su psicología moral permaneció inalterada a lo largo del tiempo. En consecuencia, el hombre no está dotado con una psicología moral adecuada que le permita afrontar los acuciantes problemas morales creados por las nuevas condiciones de vida. Entre los principales problemas se cuentan la posibilidad de utilizar armas de destrucción masiva, el cambio climático y la degradación del ambiente. (shrink)

صدر عن المركز العربي للأبحاث ودراسة السياسات كتاب الكشف والبيان عن أوصاف خصال شرار أهل الزمان الذي ألّفه محمد الحافظ بن حسين الصيداوي النجار وحقّقه مهند مبيضين. ويُعدّ هذا الكتاب من أدب المواعظ والأخلاق والتاريخ، وقد جمع فيه صاحبه ثقافة أدبية ودينية واسعة مكّنته من صوغ النص بلغة محكمة منضبطة، وبطريقة منظمة. يأخذنا المؤلف في كتابه إلى دمشق خلال النصف الأول من القرن الثامن عشر، ويصلنا بها حتى عام 1172هـ (1758م). ويُعدّ كلٌّ من الناس والمدينة مدارَ التأليف في هذا الكتاب (...) الذي يبحث فيه مؤلفه عن المجتمع الأمثل والزمان الخالي من الفساد. لكنّ البحث عن شكل أفضل للمجتمع ليس دافع التأليف الوحيد بالنسبة إلى المؤلف؛ فدمشق تستحق زمانًا أفضل مما كانت عليه في عصره الذي جعل الناس سبب سوئه، وهي عنده الظرف والناس هم المظروف، فإنْ صلح المظروف صلح زمان المدينة؛ لذلك نجده يذكّر بدمشق وفضلها وفضائلها. (shrink)