Este libro es un estudio sobre la justicia acorde con sociedades y valores bastante distintos a los del Estado de derecho real e ideal- contemporáneo. La justicia vindicatoria parte de la ofensa, la posible indefensión, la venganza que no puede rechazarse sin más y la responsabilidad que debe ser juzgada. El propósito principal de la obra es hacer notar de qué manera, a través de la historia y la etnografía, aparecen diversas culturas jurídicas que han desarrollado el ámbito vindicatorio con (...) notable complejidad. (shrink)

Al llibre ¿Què ens fa humans? (2022), Salvador Macip explora la pregunta del títol a través d’un diàleg fructífer entre la ciència i la filosofia. Ara bé, Macip diu que no està interessat en tota la filosofia, sinó només en «la part de la filosofia que ha aplicat el mètode científic » (p. 159). A quina part de la filosofia fa referència exactament? Repassarem les idees principals del llibre de Macip fent especial esment dels filòsofs que es mencionen. Així, podrem (...) tenir una idea més precisa de quina mena de filosofia és la que interessa a Macip. També revisarem breument les referències artístiques incloses al llibre de Macip, ja que el mateix autor afirma que «ciència i art no s’haurien de veure com dues entitats separades (i gairebé antagòniques) […], sinó com components del mateix concepte, el de la cultura humana» (p. 35). (shrink)

El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O hem d’admetre que no (...) hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX. (shrink)

v. 1. L'estudiant. Vida oculta.--v. 2. Cicle apologètic i social. Cicle polític i filosófic.--v. 3. Documents balmesians.

Qualsevol que es llegeixi aquest llibre s'adonarà que molts d'aquests mites amb els quals ens han promès la felicitat no són ni tan sòlids, ni tan certs, ni tan "progres" com sembla. Amb lúcida ironia, Ignasi Riera reflexiona sobre algunes de les qüestions que actualment saturen els mitjans de comunicació i que, com a polític i periodista, l'han preocupat al llarg de la seva vida: la idealització del món rural, l'obsessió per la salut, però també el maniqueisme de certes (...) actituds pseudodemocràtiques, les paradoxes de la societat del benestar o el fals esquerrisme. La crítica de fons és doblement interessant: marcada pel to satíric i desenfadat que el caracteritza, Riera ens proposa la deconstrucció d'un concepte viciat com és el de la felicitat, enganyós, mercantil i utilitari, i d'aquestes formes de pensament dirigit que, segons ens diuen alguns, són el camí per arribar-hi. La conclusió és clara: els que pretenem lluitar contra la felicitat, hem de canviar de sentit tota la nostra vida així com el conjunt de les nostres creences: tirar al foc moltes de les que semblen veritats eternes.IGNASI RIERA, escriptor, articulista, comentarista radiofònic i polític, ha conreat tots els gèneres literaris. Ha estat guardonat amb els premis Octubre, Ramon Llull i Pere Quart d'Humor i Sàtira. És autor de llibres de narrativa breu, de novel·les, de pamflets, dels llibres de no ficció: El meu oncle Pere Quart, Un patriota exemplar, Els catalans de Franco, Viatgers de Barcelona, Jordi Pujol. Llums i ombres ; de la biografia, Lluís Llach: companys no és això i de Llibre d'hores del ben menjar. A Edicions 62 ha publicat: Pàries, sindicalistes, demagogs, Diccionari de la Cuina Catalana i Un català a Madrid. (shrink)

The theologians of first scholastic generation (12th century) gave an allegorical interpretation to the passages of woman as found in Genesis (ch. 2 and 3) and I Corinthians (ch. 11 and 14). The source for such an interpretation was the psychological binary of Philo as reflected in the works of Origen, St. Ambrose and St. Augustine: vir symbolizes ratio speculativa and mulier, ratio practica, or cogitativa, or the sensual appetite. Furthermore, each individual man or woman possesses his or her own (...) vir-mulier binary. The silence of women in church as well as the use of the veil refer to mulier (not woman), that is, the practical reason, cogitativa, or the sensuality. (shrink)

The theologians of first scholastic generation (12th century) gave an allegorical interpretation to the passages of woman as found in Genesis (ch. 2 and 3) and I Corinthians (ch. 11 and 14). The source for such an interpretation was the psychological binary of Philo as reflected in the works of Origen, St. Ambrose and St. Augustine: vir symbolizes ratio speculativa and mulier, ratio practica, or cogitativa, or the sensual appetite. Furthermore, each individual man or woman possesses his or her own (...) vir-mulier binary. The silence of women in church as well as the use of the veil refer to mulier (not woman), that is, the practical reason, cogitativa, or the sensuality. (shrink)

The starting premise of this paper is that business models can transform social reality—sometimes to an extreme. Then, building on the concept of “grand challenges,” we argue that such transformations can be either positive or negative in nature —even in the case of business models designed to improve value not only economically but environmentally and socially as well. To further our understanding of the negative aspects, we introduced two conceptual categories of business model: those for oppression or depletion and exclusionary (...) ones. We further argue that bringing the notion of grand challenges center-stage highlights four elements that can contribute to emerging research and inform practice on transformational business models. These elements are: participatory forms of architecture; multivocal inscriptions; scaffolding; and proximity. They are central components of what we name transformational business models. (shrink)

Social innovations are urgently needed as we confront complex social problems. As these social problems feature substantial interdependencies among multiple systems and actors, developing and implementing innovative solutions involve the re-negotiating of settled institutions or the building of new ones. In this introductory article, we introduce a stylized three-cycle model highlighting the institutional nature of social innovation efforts. The model conceptualizes social innovation processes as the product of agentic, relational, and situated dynamics in three interrelated cycles that operate at the (...) micro, meso, and macro levels of analysis. The five papers included in this special issue address one or more of these cycles. We draw on these papers and the model to stimulate and offer guidance to future conversations on social innovations from an institutional theory perspective. (shrink)

In the aftermath of the Spanish War, the Catalan philosopher Eugeni d'Ors and the Spanish philosopher José Ortega y Gasset offered a reading of Einstein’s theory of relativity in which discussions of unity and plurality connected their respective synthetic philosophies and nationalist projects of political and cultural analysis and reform. Besides their philosophical views, references to Einstein tracked their territorial concerns and personal circumstances in the relations between Catalonia, Spain and Europe. Einstein’s theory symbolized the saving connection between the classical (...) and the modern, Europe and the Mediterranean, and science and philosophy. In this paper I focus on the case of Ors in relation to Catalan nationalism and the project he called Noucentismeand the case of Ortega in relation to Spanish nationalism and his political philosophy in España Invertebrada. (shrink)

Introduction : La philosophie en Égypte -- La philosophie chretienne arabe contemporaine : Kanawati et Youssef Karam -- Le discours éthique en Égypte -- Naguib Mahfouz et la philosophie -- La philosophie et la revolution en Égypte.

Verse work, with autocommentary, on Jain metaphysics and onthology.

Este artículo presenta una reflexión sobre dos componentes de la Educación Inclusiva apoyada en la investigación a nivel internacional. En primer lugar, su condición sincrónica, aquí especificada como comunitaria, por la que la actividad de los centros educativos no se entiende como aislada, sino en complicidad con la comunidad en que se ubican. Se describen tanto las estrategias que favorecen la inclusión dentro del aula, de acuerdo con el currículo general, como la necesidad de establecer una red de apoyos con (...) los recursos disponibles en la comunidad. Se pone un énfasis especial en las situaciones de gran diversidad entre los niveles de aprendizaje del alumnado, argumentando que una visión progresiva del aprendizaje permite todos compartan contenidos y actividades, aunque varíen los objeticos. En segundo lugar, reflexionamos sobre la condición diacrónica de la inclusión, aquí especificada como longitudinal, por la que todo proceso inclusivo debe tender a la inclusión social, contemplando las diferentes etapas vitales. Se concluye detectando el incremento de barreras para la inclusión a medida que se avanza en dichas etapas, la necesidad que desde las primeras se tenga en cuenta esta perspectiva longitudinal y que se coordinen las políticas educativas y sociales para conseguir una plena inclusión. (shrink)

The sciences of kalam and fiqh, which have a special importance in the history of Islamic thought and science, became prominent with their interactions with other sciences in their formation processes and their contributions to the evolution of religious thought. In the literature, the field representing the linguistic, religious, mental and practical aspects of fiqh has become widespread with the concepts of usūl-i fiqh and fürū-i fiqh, and the part about creed as usūlü'd-dīn or fiqhu'l-akbar. It has drawn our attention (...) that Imam Abū Ḥanīfa and Imam Shāfiʿī's ijtihads, fatwas and thoughts have remained up to date in every century without exception in the vortex of overdoing and understatement in these two disciplines. However, there are some narrations stating that although these imams were interested in kalam, they kept a distance from it. Their, famous students also indicated that they gave them advice in this sense. Therefore, this study has been prepared in order to examine the background of the aforementioned issues. For this purpose, the reasons why two imams preferred the science of fiqh in the main axis of the subject were subjected to a general criticism. Consequently, it has been seen that both imams had similar concerns and their ideas have been overlapping in the face of the creed developments of the period. (shrink)

Morin argues that fully fledged ideography is hindered by a problem of standardization. In general, the argument makes a great deal of sense, but we find that it is easier to grasp if, unlike the author, we consider ideography a language – one whose symbols (graphs) are not as effortless to produce as those of spoken and sign languages (phones, gestures).