El més gran dels pensadors i el més petit dels homes”; amb aquestes paraules va referir-se Gadamer d'una manera molt punyent a la desconcertant figura del seu mestre, Martin Heidegger. L’autor d’Ésser i temps ens ha deixat en herència no només una obra filosòfica capaç d’exercir una grandíssima influència, sinó també el repte d’interpretar la tensió entre vida i pensament. Hem de creure que cal una gran vida per tal que hi hagi un gran pensament? O hem d’admetre que no (...) hi ha cap relació entre una cosa i l’altra i, per tant, que un gran pensador pot adherir-se de forma entusiasta a un dels règims polítics més abjectes de la història d’Europa sense comprometre la qualitat de la seva producció filosòfica? Heidegger és segurament un exponent d'una Europa contradictòria i angoixant: no només un representant excepcional de la millor tradició filosòfica, sinó també de les grans bogeries i pors del segle XX. (shrink)

La publicación de los primeros Cuadernos negros invita a una relectura de la trayectoria de Heidegger en algunos aspectos fundamentales de su obra previa a 1931. En una primera parte del artículo nos centramos en aspectos fundamentales del recorrido vital y filosófico de Heidegger, muy especialmente en la amplitud y el significado de su ruptura con el catolicismo como elemento que condiciona su sentimiento de indigencia y la necesidad de un preguntar fundamental. En la segunda parte, centramos nuestra atención en (...) textos de los Cuadernos negros correspondientes a los años de 1931 a 1933 para comprobar en qué sentido Heidegger vive en momentos cruciales de su vida bajo la influencia de lo que él llama seísmos subterráneos. El sentimiento de soledad en incomprensión que vive Heidegger se muestra en el hecho que, según él, nadie ha entendido Ser y tiempo. (shrink)