«Jo només escric», diu l'autor, «quan les sensacions o idees se'm fan dimonis íntims que intento foragitar amb la literatura. Però no resulta fàcil sentir ni pensar amb naturalitat i seguretat, superar els propis vertígens i censures, deixar avançar la ment amb la confi ança que trobarà el que busca, la mateixa confiança amb què el rei s'asseu sense mirar enrere, segur que trobarà la cadira que algú li haurà acostat.Un entorn raonablement sensual i fins i tot una relativa gimnàstica (...) sexual ajuden sens dubte l'esperit: el que aquest no admet és cap lligam sentimental. Al cervell no li roba energia el moblament sensual o l'erotisme profilàctic, és a dir, tot allò que apaivaga un cos que ha de funcionar alhora com la seva font d'energia i el seu instrument. El pensament ens permet, doncs, el que ens estabilitza però no el que ens mobilitza; tolera el que ens gratifica però no el que ens sedueix. Més que en la repressió, el pensament i la cultura es basen en la fredor, s'aixequen sobre l'egoisme i es mantenen a força de narcisisme. Ens perdonen tal volta els plaers, però mai els amors». (shrink)

Dans cet article, j’essaie de montrer la pertinence de la Phénoménologie de la perception pour répondre aux défis de la philosophie dans un monde à la fois déchirée et globalisateur. Si on laisse de côté la dimension théorétique du monde, nous recupérons le fond obscure de l’existence, fond de tous les espaces. Il s’agirait d’un espace primigène dans lequel on trouve le lien affectif propre de l’expérience des enfants et des primitives. Mais le vécu de ces espaces implique une perte (...) du espace de jeu qui fait possible le monde comme ouverture et intersubjectivité. La réponse de Merleau-Ponty devant le psychologisme suppose un tournant envers la philosophie traditionnelle parce qu´il réussit à garder près de sa conscience les consciences «autres» du schizophrène ou de l’enfant. (shrink)