Abstract

Les constitucions democràtiques descansen sobre una idea característica de Carl Schmitt: quan l’ordre es troba amenaçat pel caos, les constitucions democràtiques permeten que se suspengui la llei per tal que la constitució i l’ordre siguin preservats. És a dir, les constitucions inclouen la possibilitat de suspendre els drets d’alguns individus per tal de salvaguardar la vida normal ―sigui el que sigui el que s’entengui per «normalitat»―de l’Estat. L’objectiu d’aquest article és examinar el que ens sembla que constitueix un exemple recent d’aquest fenomen dins de l’Estat espanyol: la vaga il·legal que dugueren a terme els controladors aeris el desembre del 2010 i l’estat d’alarma que, com a reacció, va declarar el govern espanyol. Proposem que aquest cas il·lustra la complexitat de la manera com la segueix vigent fins i tot quan ha estat posada en suspensió. En explorar aquest fenomen, també mostrarem tres dels efectes col·laterals de la democràcia.