Abstract

En aquest article es presenten dues teories sobre la naturalesa del temps i s’analitzen objeccions que s’hi han presentat els darrers anys en el marc de la filosofia analítica. La primera sosté que el passat i el futur no són reals, i presenta el problema de com es poden expressar proposicions veritables sobre temps no presents. D’acord amb la segona teoria, per contra, tots els temps —present, passat i futur— són igual de reals, però això sembla implicar que el futur sigui tan determinat i inexorable com el passat... L’autor clou amb una reflexió entorn de la manera de fer de la filosofia analítica i dels horitzons d’aquesta tradició.