Abstract

L’autor reflexiona sobre la caracterització de l’assaig literari contemporani a partir dels Essais de Michel de Montaigne com a text fundador del gènere i des de la lectura que en féu Joan Fuster, el qual, d’altra banda, no s’allunya gaire de les consideracions fetes per altres assagistes contemporanis com ara Adorno, Musil o Toulmin. I tot plegat amb una conclusió que situa l’assaig en un territori de frontera, és a dir, el que correspon al coneixement literari