Abstract

«El naixement de la tragèdia» és el primer llibre de Friedrich Nietzsche i constitueix una de les contribucions més importants a l’estudi de l’art tràgica. L’admiració de l’autor per Schopenhauer i Wagner impregna la seva crítica a la concepció imperant sobre els grecs, considerats fins aleshores un poble alegre i serè. Segons el filòsof, però, els grecs necessitaven la tragèdia per a superar el pessimisme i el nihilisme en què estaven sumits. En aquestes pàgines, la tragèdia neix entre l’ebrietat primigènia de Dionís i l’harmonia sublim d’Apol·lo, i mor amb Sòcrates i l’intel·lectualisme científic, en espera de renéixer amb la música de Wagner. Cedres Vermells en presenta la versió de 1886, que inclou un «assaig d’autocrítica» amb el qual l’autor es retractà dels excessos de la primera edició de 1872, així com de la dedicatòria a Richard Wagner. Un pròleg de Mosè Cometta encapçala el volum i el situa en el context contemporani. El recull de correspondència amb Nietzsche, comentat per Joan Ferrarons i Llagostera, completa la publicació, bo i reflectint la recepció que tingué l’any 1872.