Abstract

Joan Reglà (1917-1973) ha estat sens dubte un dels historiadors catalans més destacats del segle xx. Deixeble i amic de Jaume Vicens Vives, de qui en prosseguí la inspiració, fou catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de València. Entre les seues obres cal assenyalar Felip II i Catalunya, Estudios sobre los moriscos i Aproximació a la història del País Valencià. Val a dir que Reglà, que mantingué un fort lligam amb València, exercí una influència pregona i deixà una petjada inesborrable entre els universitaris valencians de la dècada de 1960, una època decisiva de la renovació historiogràfica i també de maduració cívica, cultural i política. En Comprendre el món, una obra que traspua l’estat d’esperit optimista de l’anomenada «dècada prodigiosa», Joan Reglà intenta una síntesi de la seua visió de la història, de la successió d’èpoques marcades pel desplaçament de centres de gravetat i la significació canviant de la intervenció individual. Molt influït per les idees de l’escola d’Annales, de Marc Bloch a Fernand Braudel, aquest estudi del procés històric, que incorporava un sentit acusat de modernitat quan aparegué, manté la vivesa i l’originalitat d’un esforç per pensar el lloc de l’home en la història, la societat i el món que l’envolta. És alhora un document imprescindible del pensament català contemporani, on es presenta, com va escriure Joan Fuster, «el dibuix fascinant de l’aventura humana a través de la dinàmica social i de les atzagaiades del destí».