The centenary of the birth of Ludwig Wittgenstein provided an opportunity for recovering some of the great Wittgensteinian subjects, for re-examining them and for discussing their implications and relevance. This volume is the result of the interchange that took place in Girona among well-known scholars of Wittgenstein's work in different countries. The eleven contributions are organized into three main subjects: on Wittgenstein's method, on knowledge and meaning, on language and use. This volume is not only the result of the different (...) and mature reflexions of its authors, but in two cases it has also unfortunately become their last contribution to the subject. (shrink)

The centenary of the birth of Ludwig Wittgenstein (1889-1951) provided an opportunity for recovering some of the great Wittgensteinian subjects, for re-examining them and for discussing their implications and relevance. This volume is the result of the interchange that took place in Girona (Spain) among well-known scholars of Wittgenstein's work in different countries. The eleven contributions are organized into three main subjects: on Wittgenstein's method (B. McGuinness, E. Tugendhat and J.M. Terricabras), on knowledge and meaning (G.E.M. Anscombe, R. Bambrough, N. (...) Malcolm, and P.T. Geach), on language and use (D. Pears, E.v. Savigny, J. Bouveresse and J. Ferrater Mora). This volume is not only the result of the different and mature reflexions of its authors, but in two cases (Malcolm and Ferrater Mora) it has also unfortunately become their last contribution to the subject. (shrink)

En la gran producció filosòfica d’Eusebi Colomer, s’hi poden distingir tres grans centres d’interès particularment destacats. En primer lloc, la seva dedicació a l’estudi del pensament de Ramon Llull i de Nicolau de Cusa. La seva tesi doctoral va mostrar les influències lul·lianes en l’obra de Nicolau de Cusa a partir de les anotacions autògrafes en què el jove Nicolau es feia ressò de les coses que més li interessaven de Llull. El segon gran centre d’interès el van constituir, naturalment, (...) els grans corrents de la filosofia alemanya moderna i contemporània. Des dels anys d’estudiant s’havia familiaritzat particularment amb l’idealisme, la fenomenologia i la filosofia de l’existència. Finalment, el seu tercer centre d’interès va ser el diàleg filosòfico-teològic. Colomer lamentava profundament el divorci produït entre la filosofia i la teologia. Adaptant una coneguda formulació de Kant, pensava que la teologia sense filosofia és cega, però que la filosofia sense teologia és buida. Format en la tradició metafísica espiritualista i defensor de l’humanisme cristià, Colomer es trobava, però, a les antípodes de qualsevol sectarisme o dogmatisme. La seva formació, el seu tarannà i, segurament, els seus enormes coneixements de la història de la filosofia, li havien conferit una gran capacitat per al diàleg. Ell no veia el diàleg com un recurs o com una tàctica, sinó com un element constitutiu de l’ésser humà. \n. (shrink)

Quins són els valors que regeixen la nostra vida? I per què vivim amb aquests valors i no amb uns altres? «Els valors van cap a on anem nosaltres perquè van amb nosaltres. ¬I mentre fem camí o mentre el busquem, els valors ens alimenten», diu el filòsof.

This paper has a very limited scope: it just presents some eIements which may introduce us into a wider investigation on vague predicates. Thus, webegin by pointing out our general conception of Iogic (as a descriptive science of linguistic phenomena). After that, we build up our approach by considering characteristic functions and by trying to make useful the model of logical extension which applies to classical quantifiers.