Narcolepsy type 1 deeply impacts on quality of life, especially during adolescence, with NT1 children and adolescents that frequently report difficulties in integration with peers and decreased participation in after-school activities. Here we describe the case of NT1 teenager girl presenting with severe physical and social withdrawal, fulfilling the proposed diagnostic criteria for hikikomori, together with the classic NT1 symptoms. Social withdrawal is an overlooked phenomenon among NT1 children and adolescents that, if present, require a multidisciplinary approach and personalized interventions, (...) but patients can benefit from NT1 pharmacological treatment. (shrink)

En aquest article pretenem fer una critica, des de postulats ètics de caràcter republicà, al mode actual d’entendre i, per tant, posar en practica el principi d'autonomia de la bioètica. Pretenem mostrar que, en l’estat actual d’aplicació d'aquest principi, emprant una definició liberal de llibertat i de la natura humana, aquest idea de llibertat i autonomia que es pretén protegir, no es compleix al deixar fora de l’equació tot un seguit de circumstancies socials, polítiques o econòmiques que poden dificultar (...) al pacient prendre una veritable decisió sobirana sobre quin ha de ser l’actuar dels professionals sanitaris sobre el seu cos en cada cas. (shrink)

En aquest article s¿analitzen els continguts i perspectives que es varen desenvolupar en el decurs del Diàleg Interacció del Fòrum Universal de les Cultures 2004. En concret, aquells que giraren entorn la problemàtica del desenvolupament cultural i de la seva relació/dependència respecte al desenvolupament econòmic en els àmbits locals, dins el marc d¿un món globalitzat. La proposta del Diàleg tenia com a objectiu analitzar les vinculacions entre ambdós àmbits per tal de potenciar noves polítiques locals (que haurien de concretar-se en (...) l¿¿Agenda 21 de la Cultura¿) que potenciessin l¿àmbit cultural, desubstantivat i banalitzat en favor de l¿àmbit econòmic. L¿anàlisi de les diferents categories i perspectives que es varen posar a debat, nogensmenys, ens aboca a un tractament realitzat i desenvolupat des dels paràmetres de l¿àmbit econòmic i, per tant, de caire més aviat descripitiu que prescriptiu. Les possibilitats de potenciar l¿àmbit cultural tot romanent dins una lògica economicista queden així reduïdes a la mera constatació de l¿existència de múltiples pràctiques que queden subsumides en el mercat, i amb les que hom s¿hi relaciona com a mercaderies. (shrink)

In lieu of an abstract, here is a brief excerpt of the content:Winnicott’s “Fear of Breakdown” : On and Beyond TraumaMax Hernandez (bio)y no hallé cosa en que posar los ojos / que no fuese recuerdo de la muerte[I could find no thing on which to rest my eyes / which was not a reminder of death]—Francisco de Quevedo, “Sonetos”The ubiquitous occurrence of violent events and the growing realization that the inscription of this violence in the psyches of those (...) exposed to these events remains to be known have helped to make trauma an emblematic issue at the end of a century saturated with unprecedented wounding events [see Caruth, Unclaimed Experience].1 Trauma’s enigmatic immediacy thrusts itself upon any attempt to encompass it within a theory. It is as though no one approximates (even the study of) trauma with impunity: complex affects are stirred. A precipitous interplay of cognitive and affective dispositions, a heightened tension between the intense identifications elicited and the need experienced for some protective distance from the pain evoked undermine the stability of the boundaries between witnessing and telling, event and historical narration, narrative and reading. Hence the ambivalent appeal of the notion of trauma for the historian as well as for the cultural and literary theorist.The most cursory description of trauma reflects the complex temporal structure that punctuates the psyche’s relation to the traumatic event. The asymmetrical relation between experience and memory and the gross disparity between their affective and cognitive components are evident at once. Trauma has been characterized by virtue of the disjunctions it manifests. Its very formulation bears the mark of a construction emerging as the narrative of a belated experience.2 In recent publications on trauma, the references to the works of Freud, Janet, Kardiner, Lacan, and Laplanche take pride of place. Also noticeable is the emphasis placed on certain psychoanalytic notions: deferred action, death instinct, repetition compulsion, the real.Along with the explorations of trauma by psychoanalysts, historians, and literary theorists and the ethical issues they bring to the fore, the research of neurobiologists and cognitive scientists has raised a number of epistemological issues. A new wave of radical questioning of psychoanalysis comparable to that of the beginnings of this century shows its force today. The notions of repression and the repressed are considered logical impossibilities; the operations of the unconscious are deemed entirely inexplicable; and [End Page 134] defense mechanisms are considered to be mere verbal paradoxes. In what appears to be a species of defensive tactics, a supposedly neurophysiological rephrasing of psychoanalysis is taking place in some quarters, seemingly oblivious to the possibility of profoundly altering the very cohesion of this theory through the process of revision.Otto Fenichel in the thirties and Masud Khan in the sixties have provided us with succinct yet comprehensive overviews of the manner in which, since the very beginnings of psychoanalysis, every phase of theory making has influenced and reciprocally been influenced by the current concept of trauma and its clinical evaluation. It could be said that psychoanalytic theories are themselves organized around some sort of trauma. This is clearly the case in Freud’s theorizing. After his initial theory where the interrelated aspects of trauma, repression, and symptom formation became problematic, he arrived at the conclusion that castration constituted what might be termed a nuclear structuring trauma. An analogous theoretical point is implied in the Lacanian notion of the splitting of the subject. A normative trauma defines the limits of these theories and establishes a fixed relation between historical structural events. One has to shift perspectives in reading the works of those analysts concerned particularly with object relations. For example, Melanie Klein’s clinical researches on early childhood led her to postulate that the traumatic pathogenic situation par excellence is the overriding triumph of the death instinct. Winnicott understood this situation as entailing the annihilation of the core self by intrusion, while defining the traumatic impingement as the failure of the holding environment.It is relevant to comment on these different perspectives, as they afford the psychoanalytic clinician the possibility of differentiating between structuring (sexual) trauma and narcissistic trauma. When the sexual seduction trauma theory was displaced by the theory that privileged psychic reality, the Oedipus complex became... (shrink)

En un análisis fenomenológico, la pose aparece como un evento que establece una relación especial entre el cuerpo y la imagen; en dicho evento la intencionalidad se dirige a la resolución del propio cuerpo como imagen. Las distinciones tradicionales entre imagen y esquema corporales, y entre apercepción y apresentación sirven a este estudio para señalar algunos aspectos característicos del acto de posar, pero es el análisis fenomenológico de la recepción y la empatía el que aporta las claves fundamentales.In a (...) phenomenological analysis, the pose appears as an event that establishes a special relationship between body and image; in that event, the intentionality is directed to the resolution of the body itself as an image. The traditional distinctions between body image and body scheme, and between apperception and presentification, serve to point out some characteristic aspects of the act of posing, but it is the phenomenological analysis of reception and empathy that provides the fundamental insights. (shrink)

Participar del món es deté en alguns dels temes clau sobre els quals la filòsofa Hannah Arendt va escriure entre 1941 i 1945 a la revista estatunidenca Aufbau: la gratitud, les figures jueves de la pària i la forana, l’autoemancipació i la qüestió jueva i àrab a Palestina. Participar del món no sols té el valor de rescatar el desconegut perfil sionista d’Hannah Arendt, sinó que també és la primera traducció íntegra dels articles publicats a Aufbau i de les actes (...) del Jove Grup Jueu que Arendt va posar a funcionar el 1942. (shrink)

En aquest article pretenc fer una crítica al nihilisme mereològic, al·ludint que les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» tenen unes conseqüències desastroses per als seus compromisos ontològics. Primer, explicaré què és el nihilisme mereològic -que és part de l’eliminativisme- el qual pretén negar l’existència dels objectes compostos (objectes amb parts pròpies) i l’estratègia de la paràfrasi: l’ús que fan de les expressions «simples agrupats en-tant-que-F» per referir-se als objectes ordinaris sense comprometre’s amb l’existència d’objectes compostos, però posaré l’èmfasi en aquells nihilistes (...) mereològics que pretenen explicar l’existència de les propietats emergents. Seguidament, presentaré una classe de crítiques, les de Bennett i Tallant, sobre l’ús d’aquesta estratègia per part dels nihilistes, i quina és la resposta crítica que ofereix Brenner sobre aquesta classe de crítica. Finalment, presentaré la meva crítica on mostraré que el nihilisme mereològic utilitzant l’estratègia de la paràfrasi s’està comprometent amb l’existència d’objectes compostos i que la crítica de Brenner no funciona amb la meva postura. -/- In this paper I intend to critique mereological nihilism, alluding that the expression «simples arranged F-wise» has disastrous consequences for its ontological commitments. First, I will explain what mereological nihilism is -which is part of Eliminativism- which tries to deny the existence of composite objects (objects with proper parts) and the Paraphrase Strategy: the use they make of the expression «simples arranged F-wise» to refer to ordinary objects without committing to the existence of composite objects, and I put the focus on the mereological nihilist that pretends to explain the existence of emergent properties. Second, I will present a kind of criticism, by Bennett and Tallant, of the use of this strategy by nihilism and which is the response of Brenner about this kind of criticism. Finally, I will present my criticism where I will show that nihilism by using the Paraphrase Strategy is committing itself to the existence of composite objects and that the Brenner’s critique does not work with my position. (shrink)

El misteri del mal no té un tractament específic en Martí Luter, però és a través dels seus múltiples escrits, com són les classes i comentaris bíblics, cartes i sermons, consells i respostes a qüestions que li plantejaren els seus contemporanis, que és possible de refer el seu pensament. Molt característic del seu estil és que, aquí com tots els altres temes que tracta, defuig tot tractament racional i filosòfic, amb la finalitat de posar més clarament al descobert allò (...) que, segons ell, professa una fe cristiana alimentada únicament per la Sagrada Escriptura. (shrink)

Fue Baudelaire quien advirtió que, en el juguete, podemos encontrar materia de reflexión. En un texto publicado en el Monde Littéraire del 17 de abril de 1853 con el título de “Moral del juguete”, cuenta la visita hecha siendo niño a casa de Mme. Panckoucke: Me tomó de la mano y cruzamos así juntos varias habitaciones; después abrió la puerta de una estancia que me ofreció un espectáculo extraordinario y verdaderamente fabuloso. Los muros no eran yavisibles hasta tal punto estaban (...) recubiertos de juguetes. El desván desaparecía bajo una floritura de juguetes que colgaban como estalactitas maravillosas. El piso dejaba apenas un pequeño paso sobre el que posar los pies… Es a causa de esta aventura si no puedo detenerme delante de una tienda de juguetes y recorrer con la mirada la inextricable muchedumbre de sus formas extrañas y de sus colores dispares, sin pensar en la señora vestida de terciopelo y de pieles, que se me a apareció como el Hada del juguete. (shrink)

Este estudio pretende poner de manifiesto la situación de desigualdad de la mujer frente al hombre, a la luz de la teoría del patriarcado que explica la constricción estructural sobre la mujer en la organización familiar, y social, y la manera en que se entienden e interpretan las relaciones sociales a la luz de la teoría de las representaciones de género. Acotamos al contexto español de las últimas décadas, aun cuando se haga alguna incursión en datos a otros niveles que (...) nos ubiquen en la dimensión del problema, y en segundo término acotaremos a uno de los aspectos en los que se pone de manifiesto esta desigualdad: el desigual acceso a cotas de poder político de hombres y mujeres.Realizaremos, así, un análisis comparativo en el tiempo y en el espacio de la situación de la mujer española respecto de las relaciones de poder en la política y de cómo se reparte desigualmente la presencia de hombres y de mujeres en los puestos decisionales relacionados con la esfera pública, con el poder político e institucional y con la “calidad” de la presencia de la mujer en las organizaciones.Aquest estudi pretén posar de manifest la situació de desigualtat de la dona enfront l’home, a la llum de la teoria del patriarcat que palesa la constricció estructural sobre la dona a l‘organització familiar, i social, i la forma d’entendre i interpretar les relacions socials a la llum de la teoria de les representacions de gènere. Acotem al context espanyol de les darreres dècades, encara que es faci alguna incursió amb dades a d’altres nivells que ens ubiquin en la dimensió del problema, i en segon terme acotarem a un dels aspectes en els que es palesa aquesta desigualtat, el diferent accés a cotes de poder polític de dones i homes.Realitzarem, així, una anàlisi comparativa en el temps i en l’espai de la situació de la dona espanyola respecte de les relacions de poder a la política i de com es reparteix desigualment la presència d’homes i de dones als llocs de decisió relacionats amb l’esfera pública, amb el poder polític i institucional i amb la “qualitat” de la presència de la dona a les organitzacions. (shrink)

Sin duda, el tema de la discontinuidad ha llegado a acaparar la atención de un buen número de investigadores que se dedican a reflexionar en torno a la filosofía del pensador francés. Posar ahora la mirada en el tema de la discontinuidad promete abrir una veta nueva de análisis y quizá permita revalorar el alcance de sus aportes filosóficos. Para tal tarea, vamos en un primero momento a acercarnos a la noción de historia en el pensamiento foucaultiano para a (...) partir de ahí estudiar el desenvolvimiento que dicha noción tiene con la continuidad y la discontinuidad. Luego, nos detendremos a estudiar el método genealógico para desentrañar si es posible analizar el tema de la discontinuidad a la luz de la genealogía. ¿Será posible mirar el tema de la discontinuidad como un rasgo propio del pensamiento del filósofo francés? Responder esta pregunta es la tarea que este trabajo pretende llevar a fin. (shrink)